Recull d’enllaços (nº 7)

Després d’una setmana bastant fotuda i que, per sort, s’ha anat arreglant; i després de casi una fallada lumbar, heus ací el setè recull d’enllaços que considero interessants. Som-hi.

  • Un que acabo de llegir: Respostes anarcos a qüestionari indepe. Té alguns punts interessants, com el reconeixement que hi ha altres coses importants a part de “la classe obrera” o el tractament del tema independentista a diferents organitzacions i corrents anarquistes/llibertàries (i com queda demostrat en aquest article de Rusiñol: ¡PELIGRO!: Los botiflers quieren volver al Born), i té en compte els “desposseïts de territori”. Per altra banda, tira de tòpics com Barcelona 1936 i peca un xic de retòrica, tot i que bastant menys que d’altres texts. El problema és que, per mi, dues paraules de retòrica ja son massa. Val la pena llegir i pensar-hi.
  • Per què i com sorgeixen les #microagressions? Aquí ens expliquen com funciona el tema, per què se’ns acusa de micro-agredir i com es pot contrarestar.
  • A “Fronteras” parlen de parades d’autobús. Però no son parades com les que coneixem. Aquest camp potser fou el darrer reducte amb llibertat artística de l’antiga Unió Soviètica. Per a qui li agradi el tema d’explorar coses.
  • Un article molt ben vist de Joan Safont sobre el tema de “pues los catalanes apoyasteis a Franco”. Vichy Català.
  • Pere Rusiñol es pregunta si Catalunya està entrant dins una nova dinàmica llibertària. Jo dic que no, que per molt que l’alcaldessa tingui fotos de Frederica Montseny al despatx, la gestió diària demostra que “del dicho al hecho hay un trecho”, un “trecho” que Colau encara ha de començar a recòrrer. I sigui dit de pas, em comença a preocupar aquesta ànsia de retornar a la Barcelona del 1936. No hi ha cap més alternativa a l’anarquisme de pistoles, pallisses i guerra civil? Segur?
  • Un brevíssim i no per això poc interessant article de Ramón Rallo: El trilema de la filosofía política. Tres simples línies que haurien de fer pensar, i molt, a segons qui.
  • I per acabar, La moralitat dels noms. Matemàtics i llibertat de les idees al molt mal anomenat “paradís dels treballadors”. Sembla mentida que hi hagi qui defensa l’empresonament d’algú per pensar diferent, en nom de la llibertat.

Com veieu, la temàtica és una miqueta semblant, però darrerament estic reprenent un projecte que vaig iniciar ara farà un any.

En fi, que tingueu un bon diumenge.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s