Recull d’enllaços nº8

Com que piano piano vai lontano (?), avui encetem la vuitena edició del Recull d’enllaços setmanal (¿), on comparteixo aquelles coses que trobo interessants, per alguna raó o una altra.

  • Per a qui només conegui la cançó, en Jordi Graupera explicava fa uns dies algunes històries del YMCA. Llàstima que no pugui entrar al YWCA, que també existeix…
  • L’ Esparver, el meu críptic favorit, ha tornat a escriure. A Espectres d’una societat bòrnia parla de Lo D’ADIF. Més aviat, de la part de la qual no s’en parla.
  • En un tuit d’aquells que poden passar desapercebuts, hi vaig trobar Una nueva religión. El nou ateisme s’està convertint en una religió exclusiva, i ja va bé que, fins i tot alguns ateus, ho comencin a veure.
  • En Bernat Dedéu comentava el tema del, diguem-li, Poema Del Cony. Ras i curt. Vaig riure molt i fort, i m’aixequí d’empeus per aplaudir.
  • I un que recupera l’esperit inicial d’aquest blog, que quan era jove parlava de coses d’Internet i tecnologia… En Jose Alcántara fa comentaris que fan pensar, i molt, sobre el futur de la xarxa i els problemes que venen de les, aparentment, bones intencions com la instauració del protocol HTTPS. Llegiu Google, HTTPS y la internet de los muertos, que va bé per saber com funciona tot això, quines implicacions comporta emprar un protocol o un altre i que posar la “S” al protocol no vol dir, per si mateix, estar més segurs.
  • En Josep Sala fa una ressenya sobre Un estiu a les trinxeres (Enric Vila). L’afegeixo a la llista perquè em va sobtar que, tal i com el llegeixo jo –i tot i ser certament crític amb l’escriptor–, l’article és un reconeixement a en Vila, que a Twitter ho va interpretar no del tot bé (ho il·lustrem amb el twit final d’una sèrie de J. Graupera).
  • I parlant d’Enric Vila, feu una descripció, que m’encanta, de Rivera i tot el que representa. L’analogia amb el ciment fraudulent és realment encertada. Si hi hagués afegit el concepte “aluminosi” ja seria de mocadorada. Resulta interessant, perquè ja es comencen a veure persones, que aplaudien el discurs Ciudatà, copsant la cara real d’aquests nois tan macos. Bé.
  • I per acabar, les paraules, un altre cop, d’en Dedéu, comentant la ridiculesa de morir atropellat per una bici, per molt que hom esperi que els grans personatges marxin de forma diferent que la resta de mortals.

I donant per acabada una setmana amb massa adeus, esperem que la que avui comença sigui un xic més alegre. Tranquil·la, si més no. Que tingueu un bon diumenge.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s