Escoltar

De la mateixa manera que necessitem parlar, necessitem que ens escoltin. I de garlar en sabem molt, però d’escoltar, ai las, no tant. Proveu-ho. Quan algú, amic, familiar o conegut, us vingui a explicar les seves històries –no cal que siguin penes–, proveu a prendre consciència del moment en què, bé desconnecteu, bé preneu la iniciativa, explicant una peripècia vostra, en mode «doncs jo més».

Fa cosa de tres mesos, fent l’idiota, em vaig fracturar mitja mà dreta. Esmorzant a un bar on conec el cambrer, aquest em preguntà pel guix. En relatar-li l’experiència, el sol·lícit professional passà a donar-me explicacions no reclamades sobre «el cop que es va trencar braç i clavícula», amb tota mena de detalls: antecedents, procés a la trencadissa, viatge a l’hospital, debat amb els professionals mèdics, canvi de centre, procés d’immobilització, tractament i, naturalment, el procés rehabilitatori.

Jo assistia, impassible però cagant-me en tot, a la tremenda filípica. Impassible, si, però preguntant-me també «si jo només he demanat una infusió, per què nassos he d’aguantar que m’expliquis tot això, quan a més has sigut tu qui m’ha preguntat a mi?». Com que sóc massa educat, aguantí estoic tot el degotall d’anècdotes, descripcions i graus de dolor. Cinc minuts, amb l’abric posat. I quan el braç de l’hamich ja començava a recobrar la funcionalitat, decidí que n’havia tingut prou. «Bueno tu, que marxo. Cuida’t!». I fugí a corre-cuita.

Intento no caure en aquestes situacions i esdevenir jo el cansí. A vegades me’n surto, a voltes no. No hi ha res més desmoralitzador que estar tovet i amb necessitat de compartir un pensament, un sentiment… tan sols compartir-lo… i que l’altre contra-ataqui amb «doncs jo estic pitjor». O, per contra, voler explicar una vivència de la qual n’has sortit airós i que et surtin amb un «doncs jo ho faig millor». Quan rebem aquestes respostes és com si ens agafessin els sentiments, s’hi moquessin, s’eixuguessin l’engonal amb ells per després retornar-nos-els amb un somriure amable, com d’empleat del mes que et saluda: «Gràcies, i torni aviat!».

Cal saber diferenciar molt aquelles situacions en les quals algú t’explica una cosa buscant consell, per a què n’opinis o hi diguis la teva, i les altres, en les que només cal escoltar. El primer dia que entrà al despatx, el meu, aviat, exdirector penjà un cartell que diu «Fins i tot els herois necessiten parlar». A vegades també cal ser un vertader heroi per escoltar.

(A en Miquel, el millor cap que he tingut, i que probablement tindré, i un amic que sap escoltar de veritat. Sort!)

Advertisements

3 pensaments sobre “Escoltar

  1. A n’Arnau, també Arnold, Arnaldo, mico, i d’altres noms amb els que batejo a qui estimo.
    A un dels millors amics que he anat fent al llarg de la vida (pocs), i a un dels més lleials col·laboradors amb els que he tingut el plaer i l’honor de treballar.
    Desitjo de tot cor que no em recordis gaire com a cap i sí com un bon amic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s