Silenci

L'albada des de Rabanal del Camino
L’albada des de Rabanal del Camino
Quan neva es fa el silenci. Us hi heu fixat? Tot queda quiet, callat. Però no és el silenci espaordidor, infernal, que no pots treure’t del cap quan s’acaba el dia. Tampoc aquell silenci nocturn quan et despertes sense saber l’hora que és.

No és el silenci que et trobes quan, passejant pels vorals d’una vinya, t’atures a mirar cap al nord i descobreixes que la muntanya, avui, porta barret. Encara menys és el silenci que perceps quan t’apropes a la riba de Sant Maurici i pots veure el cel als teus peus. I tampoc és aquell silenci feixuc i cansat, ple de pols, abans de descobrir Hontanas. Ni el silenci humit, inquietant i que et fa dubtar, quan es lleva el sol abans de creuar a peu els Montes de León el Dia del Perdó.

No. És un silenci flonjo i esponjós. És aquell instant quan la orquestra mira atenta al mestre, esperant aquell moviment imperceptible que fa que tot comenci. Quan neva es fa un silenci diferent, especial. Silenci de veritat. El de l’absència de superfluïtat. És el silenci de les coses importants, perquè no hi ha cap altre res que pugui reclamar l’atenció, quan neva. I ahir, aquí al poble, hi fotia un siroll de mil dimonis.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s