Silenci

L'albada des de Rabanal del Camino
L’albada des de Rabanal del Camino
Quan neva es fa el silenci. Us hi heu fixat? Tot queda quiet, callat. Però no és el silenci espaordidor, infernal, que no pots treure’t del cap quan s’acaba el dia. Tampoc aquell silenci nocturn quan et despertes sense saber l’hora que és.

No és el silenci que et trobes quan, passejant pels vorals d’una vinya, t’atures a mirar cap al nord i descobreixes que la muntanya, avui, porta barret. Encara menys és el silenci que perceps quan t’apropes a la riba de Sant Maurici i pots veure el cel als teus peus. I tampoc és aquell silenci feixuc i cansat, ple de pols, abans de descobrir Hontanas. Ni el silenci humit, inquietant i que et fa dubtar, quan es lleva el sol abans de creuar a peu els Montes de León el Dia del Perdó.

No. És un silenci flonjo i esponjós. És aquell instant quan la orquestra mira atenta al mestre, esperant aquell moviment imperceptible que fa que tot comenci. Quan neva es fa un silenci diferent, especial. Silenci de veritat. El de l’absència de superfluïtat. És el silenci de les coses importants, perquè no hi ha cap altre res que pugui reclamar l’atenció, quan neva. I ahir, aquí al poble, hi fotia un siroll de mil dimonis.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s