ADÇ

Existeix l'ADN català? M'encanta que em facis aquesta pregunta...
Existeix l’ADN català? M’encanta que em facis aquesta pregunta…
Existeix una mena de disposició, no genètica sinó metafòrica, que tenen certes persones a esdevenir defensores de la Unidad de EH!paña Última Voluntad de Franco davant qualsevol amenaça per a la seva pròpia supervivència, real o infundada. A Catalunya, com a bons ibers, també el tenim aquest gen. Però per coses del Fet Diferencial™, aquí l’anomenarem ADÇ.

Els catalans som un poble estereotipat. I amb una mica de raó. Mai oblidaré el dia que estàvem amb en Marcos, asturià, a la gespa de la Universidad de Huelva. Un grup de noies indígenes que passava pel costat ens digué: «Pero que sosos, ¿no? ¿Que sois, del norte o que?». Immediatament en Marcos i jo esclafirem a riure fins que les llàgrimes corregueren galtes avall. Sonsos, avorrits, sense sentit de l’humor, massa treballadors, burgesos, que no saben divertir-se, garrepes…

Fets Diferencials©

El que resulta curiós és que el Bon Català, que s’ofèn en pic ensuma l’estereotip a deu quilòmetres, no dubta en emprar el mateix tracte denigrant als altres habitants de la península. Essent així, els bascos són nostres germans, bona gent a qui cal prestar el nostre suport incondicional. Els castellans, dominadors i opressors, i la seva terra un eral incommensurable, tot i que en romànic ens passen ambdues mans, i els peus també, per la cara. I cal notar, també, que un Bon Català™ no distingeix les províncies de Castella de les de Lleó, i encara menys té idea de l’abissal diferència entre el nord, el sud, l’est i l’oest.

Dels madrilenys, no cal dir res perquè no hi ha res a dir d’un poble que no existeix. Però un català afectat d’ADÇ no sap que a Madrid no hi ha madrilenys, sinó tres quartes parts d’Astúries i unes quantes persones que hi han anat a viure des de tots els racons de la Pell de Brau. Dels andalusos, millor no en parléssim. Vagos i maleantes per començar, i a partir d’aquí ja veurem. Aragonesos i valencians, aquells cosins renegats que no volen copsar la realitat històrica —ehem— i que cal esperar que un dia vegin la llum. I així amb tot.

Diferències culturals©

El Gen Ç és el que fa que encara avui hi hagi alguna «llagosta de marge preescolaritzada» que parla del «xarnego agraït» . Com rebat magistralment en César Xarnigger I –a sons peus, excel·lència– al seu bloc:

Agraït de què? Agraït de respirar el mateix aire pur que vosaltres? Agraït perquè ens veu amb bons ulls, encara que siguem mig imbècils? Xarnego agraït de què?

També és allò que fa que quan veiem algú que, realment, es sent espanyol ens en riem d’ell titllant-lo d’enze i poc civilitzat. És veritat que algunes mostres d’espanyolitat fan que hom tingui ganes de riure –o de vomitar–, en especial les que vénen acompanyades per banderes de regnes de fa cinc-cents anys. Però la cosa està en què mentre uns es dediquen a escridassar als altres per portar un adhesiu al cotxe, els altres fan exactament igual als uns per l’adhesiu contrari. He dit contrari? Error. És l’error de l’independentisme antagonista. La majoria d’independentistes catalans ho son en contra d’España. Si, amb Ñ, que després ens queixem de com escriuen Lo Nostre™. Hi ha una diferència conceptual important entre ser indepe per anar en contra de, que en ser indepe estant a favor de, on el que segueix a «de» ho decideix cadascú.

Dret a decidir?

L’exemple que m’ha portat a escriure aquest article se’m revelà diumenge passat, Dia d’Andalucía. Després de llençar un parell d’arengues a la independència dels andalusos em preguntaren si estava de broma o m’havia grillat irremeiablement i definitiva. Em resulta curiós que persones que s’autoanomenen “independentistes” facin escarafalls quan hom reclama que el dret a l’autodeterminació el puguin exercir també, si així ho desitgen, els diferents pobles ibèrics, dels quals l’andalús n’és un. I qui diu andalusos, diu castellans, asturians, lleonesos, gallecs o fins i tot, ves què us diré, bascos. Per què només podem ser independentistes catalans, bascos i, a molt estirar, gallecs? Què passa amb la resta? Quin problema hi ha perquè els habitants de El Bierzo puguin demanar l’annexió a Galícia, o els de Huelva a Extremadura? Us sembla risible? Doncs el tema està en dansa des de 1873.

Un dels escarnis preferits de l’esquerra independentista contra la unionista és la defensa que els darrers fan del dret d’autodeterminació de pobles llunyans, com el saharahui o el palestí, mentre que a casa es nega aquest dret als catalans. Qui es pren a conya els independentismes ibèrics fa el mateix. Jo dec ser un xic rar però considero que estem fent un flac favor a les nostres aspiracions. Potser aquests moviments siguin residuals. També està clar que si nosaltres no prenem les regnes del nostre destí no ho farà ningú. Però tinc família, amics i coneguts a diferents indrets d’España. I com a persona, independentista i català –en aquest ordre estricte– em cau la cara de vergonya quan des d’aquí es fa befa d’un grup de gent per culpa de quatre malànimes. I no ho dubteu: em passa el mateix quan des d’allà titllen als catalans de lladres, corruptes i egoistes que no dubten en beneficiar-se a costa de tothom.

Conclusions

Potser caldria deixar de veure la televisió, uns i altres, i parlar més entre les persones. Voltar mon i descobrir que, en realitat, la majoria d’espanyols ni ens odia ni ens vol veure morts abans que separats. Ja no dic fer un quelcom estil Lautaro, que podria ser un avenç. Només deixar la tele, els diaris i pensar a llarg termini. Què pot ser més beneficiós no només per nosaltres sinó per la resta? A més, bones tanques fan bons veïns, diuen. Però tot i la tanca, els veïns segueixen allà. I com digué l’Unamuno,

Que gran poquedad de alma arguye tener que negar al prójimo para afirmarse.

He dit.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s