Contra esto y aquello

Fragment de "Contra esto y aquello"Per causa de les meves brases diàries amb captures d’aquest llibre, m’han acusat de fanboy unamunístic. I amb raó. Amb Contra esto y aquello he fet el meu bateig i iniciació a l’obra de Don Miguel de Unamuno –genuflexió.

Per entendre el títol, només cal llegir el text que il·lustra aquesta indigna ressenya. És un recull d’això que ara anomenen «píndoles de coneixement», però del principi del segle XX. Totes elles tenen en comú ésser articles de crítica literària, però no només això. Algunes comencen parlant de tal o qual llibre, però es transformen en un al·legat hater sublim, excels, treballat i, per acabar, decorat amb garlandes d’acidesa total, ja sigui contra l’autor de l’obra, o bé contra alguns incauts perpetradors d’acusacions contra Don Miguel –genuflexió–, quan per exemple el titllen de literat.

El llibre és petit i es llegeix ràpid. Són, com deia, articles de crítica, curts però densos. Densos, però no illegibles. Passa molt bé. El domini de la paraula de l’Unamuno és tal que li permet fotre-se’n de la prosa oliosa dels literats, d’aquella manera en què el pobre recipiendari pot passar tres dies barrinant que pebrots li ha dit el Catedràtic de Salamanca –genuflexió.

De les 23 crítiques, totes recomanables i de les que se n’extreu alguna cosa si o si, n’he de ressaltar, de forma específica, Rousseau, Voltaire i Nietzsche, La ciudad y la patria i Arte y cosmopolitismo. Aquesta darrera se l’haurien de llegir els que van de Ciutadans. Dubto, però, que aconseguissin copsar-hi res interessant. Son part del grup d’incauts que comentava tot just ara, dels que s’haurien d’estar tres dies, o setmanes, intentant comprendre les paraules del Mestre.

Un altre fragment de "Contra esto y aquello"Les crítiques que fa són a obres, principalment, franceses i sud-americanes. A mig paràgraf, de sobte, Don Miguel –genuflexió– s’embala i ens comença a explicar la història dels països implicats; a comparar diferents autors que tracten els mateixos temes, amb una sornegueria sublim. Però no només això. L’edició està feta en forma incremental. És a dir, que va augmentant el nivell a mesura que avancem en la lectura. El darrer terç és, com als puros, diuen, el millor. De la crítica literària passa al haterisme ben entès, que culmina amb les dues darreres peces: Literatura y literatos i Prosa aceitada (segona il·lustració).

Destrueix els exercicis i filigranes estilístiques i defensa la prosa autèntica, parlada, real; se’n fot a la cara dels defensors del professionalisme literari emprant els seus propis recursos; i fa un repàs a qui es queixen de la invasió dels bàrbars (aquest tema el desenvoluparé a un altre article).

Us posaria captures de molts fragments. Què nassos, de tot el llibre sencer! I no, Contra esto y aquello és un llibre que s’ha de llegir. I si fóra possible, incorporar a la biblioteca personal. Llegiu a Don Miguel –prostració completa–, feu el favor.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s