Pretensió de coneixement

Que si no en sabem d'un tema podem anar alliçonant al personal? M'encanta que em facis aquesta pregunta...
Que si no en sabem d’un tema podem anar alliçonant al personal? M’encanta que em facis aquesta pregunta…
Al discurs que feu Friederich A. Hayek en ocasió del seu premi Nobel en ciències econòmiques, posà l’exemple de la teoria sobre com acabar amb l’atur i de com la pretensió de disposar de tota la informació i dades per fer-ne els càlculs era una premissa falsa: «I prefer true but imperfect knowledge, even if it leaves much indetermined and unpredictable, to a pretence of exact knowledge that is likely to be false». També comenta el problema d’emprar fórmules i mètodes que, tot i haver-se demostrat útils en les ciències físiques, poden no tenir el mateix resultat –o donar resultats completament erronis– quan s’apliquen en altres camps. El discurs porta per títol The Pretence of Knowledge. Però avui no vull comentar teories macroeconòmiques sinó expandir i extrapolar aquest concepte de pretensió de coneixement.

Si traiem el concepte del context del discurs d’Hayek, teoria econòmica, i l’apliquem a la vida real, ens trobem amb una cosa molt corrent i comú: vivim amb informació incompleta. Gairebé sempre és així. Ja sigui per interès d’altri que no dóna totes les dades, o bé per impossibilitat real d’aconseguir-les, poques vegades aconseguim veure la imatge completa d’una situació o fet determinats.

Saber que no sabem tot el que hem de saber sobre un tema proporciona avantatges a la persona que en sigui conscient. Ara, si hom no és conscient, tenim un protocunyat que corre el risc d’anar garlant imbecil·litats més o menys greus. Tard o d’hora acabarà sortint de la crisàlide, esdevenint un cunyat complet. O pitjor encara: un tertulià. El que resulta curiós és que són els que obtenen més credibilitat. Això dels cunyats i tertulians i la seva credibilitat entre les masses mereix una monografia a part, però m’estic desviant.

Deia que la majoria de nosaltres vivim i interactuem amb els altres disposant d’informació incompleta, que no és un greuge en si. Actualment aquesta manca de dades la podem pal·liar de moltes maneres. La més fàcil de totes és Internet. No en sabem d’un tema? En uns cinc minuts tenim centenars de milers de línies de text, vídeos i infografies que ens l’expliquen. Ara bé, tenir la capacitat de cercar i trobar informació no vol dir que disposem de la capacitat de filtrar-la, i molt menys encara d’interpretar-la de forma correcta. Per exemple, si en una cerca sobre les causes de l’antisemitisme em topo amb el Protocol dels savis de Sió i em llegeixo el pamflet sense investigar-ne l’origen, estaré obviant informació essencial, com per exemple que va ser escrit per la policia tsarista i assolí la fama màxima quan es distribuí per intentar culpar als jueus de la revolució russa.

No saber que desconeixem coses, filtrar malament la informació i no confirmar les fonts porten a quadres bastant galdosos, com per exemple el de comunistes i socialistes defensant les tesis del Protocol. Però també tenim casos més espectaculars: ateus alliçonant persones de fe sobre la seva religió; gentils ensenyant a jueus quines són les seves creences i pràctiques; profans explicant el simbolisme de rituals als seus practicants; defensors dels poders curatius de l’aigua de l’aixeta rebatent als creadors de la vacuna del xarampió; gent que no ha traspassat els límits de la província on nasqué donant lliçons sobre les tradicions ancestrals d’un altre continent; mascles pretesament alfa donant lliçons per follar amb tal o qual a algú que fa temps que ja ho fa això de follar amb tal o qual, i així una llista llarga i més o menys digne de xerinola.

El més curiós de tot és que alguns d’aquests garladors, en veure’s descoberts, no accepten que han quedat amb el cul enlaire. Si ho afegim a la incapacitat manifesta per escoltar què tenen alguns i algunes, tenim gent que és ben capaç d’enrocar-se i tirar pel dret, acusant a tots i a tothom de conspirar en contra seu. L’humà és capaç de justificar les seves accions de formes realment sorprenents.

Tornant al discurs d’Hayek, per molt que a casa nostra funcioni una determinada forma de fer les coses, no vol dir que, si fem igual a una altra banda, obtinguem el mateix resultat. Cal tenir el màxim d’informació possible, filtrar-la i, el més important de tot, contextualitzar-la. Saber contextualitzar informació és tremendament important, i no tothom és capaç de fer-ho. Crec que estalviaríem una quantitat important de picabaralles i malentesos.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s