Picadura de Barcelona (Adrià Pujol)

En la meva voràgine de lectura compulsiva, i deixant-me aconsellar, vaig escollir “Picadura de Barcelona” com el llibre per a moure’m en transport públic. Que l’autor faci, al llibre, una dissecció sublim d’aquest invent demoníac que és el metro de Barcelona és una molt més que feliç coincidència que mereix un brindis.

picadura

Picadura és una mena d’autobiografia però no només. És una descripció cronològica de Barcelona entre els Jocs Olímpics i la primera dècada del 2000, però tampoc «només». És moltes coses. Inclús un recull de poemes! Alguns hilarants, alguns de feixucs –alerta, que potser els llegí en condicions d’haver dormit poc. Comença amb l’autor tot just acabat un sopar, a la plaça del Molino –Poble Sec– i el llibre ens relata la ruta de tornada, que passa per la Rambla, plaça de Catalunya, la Ribera, l’Arc de Triomf i acaba a casa de l’autor, on es dutxa i prepara l’esmorzar per la família. I a diferència de la passejada, que pateix aturades i descansos, el llibre és tot seguit, sense divisió de capítols.

De la mateixa forma que ens explica el viatge de tornada i les seves peripècies amb venedors de cervesa i encenedors, kebabs, passejadors de gossos i d’altra fauna urbanita –molt gran la part de les tribus urbanes–, Adrià Pujol també narra el seu viatge personal des del moment en què decideix anar a estudiar al cap i casal. Els canvis que comporta l’adaptació d’un de comarques a la ciutat i de com acaba esdevenint gracienc, primer, i barceloní després, tot seguint els passos dels avantpassats. L’evolució de diferents parts de la ciutat: La Vil·l·la de Gràcia, Eixample-Arc de Triomf, la sortida al mar… L’evolució dels diferents estadis post olímpics i les fugides endavant dels diferents governs municipals…

Inicialment vaig patir bastant per entendre el que llegia, ja que les parts del text escrites en empordanès tancat, quan no s’hi està avesat, resulten en un «que collons vol dir, això!». Ara, que bé per eliminació o fent un esforç hom en pot treure l’entrellat. O no, que n’hi ha, de paraules, que requereixen diccionari. Sigui com sigui, i deixant de banda els moments en què la cosa s’enfila pels bardissars de la rima, a voltes un xic forçada, al final hom acaba entenent, temporalment, una mica d’empordanès.

També en parla, el llibre, de conceptes nortenys com «El Collonar». Gran cosa, això de la collonamenta. Una mica com a Twitter, però en plan vella escola, amb més caràcters i amb la tranquil·litat de saber que es tracta d’un constructe social –encara que ‘social’ no vulgui dir res–, és a dir, que és un joc. I tal com descriu conceptes locals, també relata aquella faceta generalitzada al país, que és com un collonar però mal fet, amb mala idea i per fotre. Més aviat és un dar pel cul. El del saqueig indiscriminat ajudant-se de la «Catalanor» i el lema fàcil.

TOTAL! L’he trobat un llibre perfecte per anar amunt i avall. Parla de viatges físics i interiors. A voltes m’he trobat davant d’un mirall en el qual m’hi veia reflectit, i a voltes hi veia gent que fa coses rares… molt rares… Com a habitant de l’extraradi que en la joventut baixava –nosaltres, els del baix, o com a mínim jo, baixem– a la ciutat de festa o a estudiar, tot i tornar a casa cada dia, hi ha fragments que m’han resultat molt propers. Allò de «aquí hi he estat i he fet el mateix». Que la vanitat és tot, i que tot és vanitat. Que com diu un editor a una conversa ja cap al final del llibre, no hi ha res de nou i la cosa va de com ho expliques. I que els humans, per molt que ens vulguem diferenciar, tenim llocs comuns, i bastants. Un llibre molt recomanable.

Nota mental: Quina tocada de nassos escriure una ressenya d’un llibre sabent que l’autor la llegirà…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s