Recull d’articles, número 12

Avui és el dia en que Perséfone retorna a la terra dels vius des de l’Hades i el món reneix. I també és diumenge i, per tan, toca fer el recull d’enllaços de la setmana. Més aviat d’avui mateix, ja que va esdevenint tradició que el diumenge al matí és el dia de posar-se al dia amb articles digitals, ja siguin del lector de feeds o dels favs de twitter o aquelles pestanyes que fa mig semestre que consumeixen RAM. Espero que trobeu alguna coseta interessant, i si no també podeu consultar el repositori gros.

  • I com deia que avui arriba la primavera, us recomano una lectura sobre el mite de Deméter i Perséfone i els misteris eleusins, una de les tradicions mistèriques i iniciàtiques més antigues i importants d’Europa, que després d’haver-se celebrat durant dos-mil anys, ara en fa més o menys dos-mil més que està perduda.
  • Mai m’han acabat d’agradar els articles de sapiència musical, però aquest s’ho val. Que fue del britpop és un viatge als 90 i un repàs a una de les èpoques musicals més curioses, per mi, amb esdeveniments com el duel Oasis – Blur. Jo era de Blur. I els que no ho fóssiu sou uns pringats.
  • El mormonisme és un tema interessant, fins i tot apassionant. D’ençà que Smith parlava amb pedres per justificar la poligàmia i era apallissat unes quantes vegades, ja fos pels qui descobriren el pastís o pels que van ser estafats, fins avui, ha passat temps. El Mormonisme ha canviat molt. A How the Mormons Conquered America en fan un petit resum.
  • Enric March ens delecta amb un dels seus articles de la vella Barcelona. Aquest cop, tramvies. Mentre a tot Europa les grans capitals els mantenien, a Barcelona es retiraven i es feien servir d’escola –rieu de les caracoles— i de bars. Coses de la modernitat. O de la modernor. O alguna cosa, vés a saber…
  • En la setmana en què ha mort l’autor de Mossèn Tronxo –amb qui la iaia es tronxava de riure–, el musicòsof de la tribu, al seu semi-obituari, fa una de les coses que, a voltes, critica. Ep, anem.
  • Bernat Ruiz, autor de Verba volant, scripta manent, blog que heu de seguir si us interessa el món editorial, fa un article sobre la banalitat del bé tot parlant de l’Alcaldessíssima Colau. Imperdible.
  • I avui que és dumenge de Rams, un dels dos dies en què la majoria de catòlics van a missa, heus ací La Passió segons Godó. Sublim i excelsa.
  • A més de la vergonya que aquests dies ens marca l’agenda pública sobre els refugiats, la Unió Europea té prou coses en si mateixa, i des de fa massa anys, per avergonyir als seus ciutadans. El meu eurodiputat, Ramon Tremosa, en fa una breu exposició i resum de l’informe a la Comissió d’Economia.
  • En tant al futur d’ Internet, Cory Doctorow explica per què no li interessa l’optimisme sinó l’esperança. Llegiu. Fuck optimism. I want hope!
  • Boaz Vilallonga ens explica la història de l’objecte jueu més preuat que té a casa: una creu de ferro. Cal llegir molt atentament per trobar tot el sentit a l’article.
  • Jesús Pérez ens torna a delectar amb el primer capítol de la història de les milícies armades a Estats Units, des dels anys 90 a Trump. La continuació promet.

Que tingueu un bon diumenge, aneu-vos-en en pau.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s