La professó

Dissabte de pont, a Horta de Sant Joan, sembla festa major. Sant Patrici Corredor. Patrici perquè, a plaça, totes les taules són curulles d’ampolles i gots de cervesa que una munió de runners, abillats amb son trajo regional, engoleixen àvids i assedegats.

La Confraria, o la tribu, dels Quechua envaeix Els Ports per a la seva professó, i també per a professar la seva fe. Una fe que no mou muntanyes, sinó que els hi dóna voltes grimpant per camins i corriols, pujant i baixant marges, saltant troncs i espantant els pocs senglars que, sords com una tàpia, no han escoltat la fressa que fan els confrares.

Uns confrares que vénen del nord, vénen del sud, de terra endins i, algun despistat hi haurà, de mar enllà. Francesos, bascos i nortenyos. Aquests darrers, a les professons trail, no els veuràs pas, no. Aquests es queden a plaça, a missa i repicant quinto, mitjana i canya; fent cua a la pastisseria per comprar un tortell que, «guaita, sembla que sigui de reis però hi foten un ou bullit». A la plaça hom s’hi sent com a casa. Les mateixes converses, el mateix accent, la mateixa cadència i la mateixa totxeria.

A l’entrar al sud haurien de posar una barrera i fer un psicotècnic als de Barcelona per deixar-los entrar. Mentre no passa, jefa, posi’m un vermut, que aquesta colla de vàndals cervesers no en tenen ni idea.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s