La guerra contra la privacitat

Una de les constants després de gairebé tots els atemptats ha sigut la potenciació de la lluita antiterrorista. Aquesta ha consistit a militaritzar els carrers fins a la posada en marxa de diferents lleis, clàusules i reglaments per retallar, de formes ben diferents, la llibertat dels ciutadans complidors de la llei.

newyorker2Una de les pistes on aquest esport coercitiu es practica amb més fervor és Internet. La diferència, en aquesta ocasió, és que les demandes de restricció no s’han produït mentre el pollastre salta sense cap i ho esquitxa tot –comparació políticament incorrecta però se me’n refot–, sinó que es van fent gradualment i velada.

Si fa uns dies comentava un article a The Economist on, molt per dessota, es reclamava més legislació i regulació a la xarxa, a The New Yorker hi llegia el passat diumenge tres articles [primer, segon i tercer] on continuava la preparació per a la nova ofensiva per la regulació que arriba. Al primer dels enllaços l’articulista ens presenta TrueCrypt, una eina criptogràfica que permet xifrar arxius, missatges, discs durs i unitats USB, entre altres coses. Vostre humil escrivent en fou usuari fa uns anys, però a l’article es presenta un perfil completament passat de voltes dels autors: un malvat hacker que va crear una xarxa de tràfic de drogues internacional des de Filipines.

newyorker1A banda d’explicar-nos que les eines criptogràfiques les dissenyen i construeixen traficants de droga –implícitament per dur a terme les seves activitats delictives–, The New Yorker també ens informa de qui en son els usuaris actuals: el DAESH, l’exèrcit terrorista que ha reclamat l’autoria dels darrers atemptats a Europa. També s’informa els lectors, ciutadans complidors de la llei i que paguen sons impostos, que això de la criptografia crea zones fosques, fora de l’abast de les autoritats, amb els suposats perills que comporta.

Així doncs, associant el xifrat i la criptografia a traficants i terroristes, s’expandeixen, dins l’imaginari dels lectors no informats, un parell de perillosos memes: «si no tens res a amagar, has d’estar a favor de les lleis antiprivacitat a la xarxa»; «si fas servir aplicacions de xifrat, ets un traficant o un terrorista».

Després dels atemptats de Madrid i Londres, on s’empraren telèfons mòbils per al sistema de detonació, es va adoptar una nova legislació que obliga a qualsevol ciutadà que vulgui comprar un telèfon així, inclús només amb una targeta de prepagament, a identificar-se i registrar-se. Això no ha impedit que es continuïn emprant telèfons mòbils per a la coordinació dels atemptats ni el seu us en els sistemes de detonació.

newyorker3D’aquesta mateixa forma, prohibir les eines de xifrat de dades privades o de comunicacions electròniques –i avui en dia totes les comunicacions ho són– no evitarà cap nou atemptat. Principalment perquè un terrorista, o un traficant, sap perfectament que es mou fora de la llei, se li enfot no complir-la i està disposat al que sigui per aconseguir el seu objectiu criminal, que és matar-nos. A l’altra banda hi som nosaltres, els ciutadans que respectem la llei, que veurem com aquestes noves lleis ens reduiran –encara més– els espais de mobilitat, el dret de reunió, el de comunicació i la llibertat d’expressió, entre d’altres.

Si es prohibeix legalment l’ús de certes eines, i es restringeixen certs drets, només els criminals hi tindran accés. Contra la por només hi ha una recepta que funcioni: més llibertat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s