La via sabonosa

Gira i tomba. Sempre en un mateix sentit. Al principi tot era transparent però, de mica en mica s’omple la pica, diuen. I sí. S’ha anat espessint. Al principi caòtic i desolat. Només una petita taca blanca però, com deia, de mica en mica tot s’ha anat agregant.

galaxia

Girant i girant, la petita taca s’ha engrandit a mesura que li arribava matèria. I a poc a poc s’ha format una espiral galàctica. I si dins aquella espiral n’hi hagués una de veritat, de galàxia? Com deu córrer el temps? Com afecta la relativitat dins una quasigalàxia observada des de poc menys de dos metres ia escala?

De sobte, l’espiral que giragonsa creix de cop. Dobla la seva mida i esdevé una mena de cúmul massiu. Ha esclatat una supernova? No ho sé. El moviment esdevé més lent al vèrtex –o àpex? Jo què sé. Ha esdevingut quasi immòbil. Els extrems, però, segueixen voltant cada cop més ràpid.

Ja me n’he cansat. Amb un petit moviment, extrems, vèrtex i mandangues es confonen i tot torna a ser una massa informe. Pocs segons després, tot desapareix. I jo em dic a mi mateix, caram noi, quines coses de pensar mentre et dutxes i mires com s’escola l’escuma pel desaigüe.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s