La Catalunya neo trinitària

Fa uns dies que en Sergi Cristobal publicava l’article La Catalunya post catòlica. Un dels seus articles amb quantitat de gràfiques i dades –sens dubte, la seva signatura. La seva tesi és la descripció de la Catalunya post catòlica, «aquella societat on el catolicisme juga un paper important però no central».

En Sergi parla de pes de les diferents religions –i de l’agnosticisme i l’ateisme–, de la prevalença per sexe –celebro que no caigui en la trampa del gènere!–, per diari de capçalera i, fins i tot, per partit polític. En resum, ens ve a dir que l’envelliment de la població fa que el catolicisme perdi cada cop més influència.

A mi –perquè ara opino– potser m’hauria resultat més interessant veure quina altra religió puja més i a quines franges d’edat. Hi ha una efervescència d’islamització entre els joves catalans amb pares i mares nascuts aquí? I entre els provinents de famílies immigrants? Hi ha una efervescència de retorn a la religió, com és el cas –sembla ser– als jueus joves americans?

Però com jo no sóc en Sergi, opino, fico cullerada i burxo una miqueta. I garlo de la meva visió. Perquè si ell diu que arriba la Catalunya post catòlica, jo dic que, tot i això, Catalunya seguirà essent trinitària.

Com ja he dit uns quants cops les dades no ho són tot. No li veig gaire utilitat real al nombre oficial –o oficiós, que parlem de sondeigs– de catòlics o de qualsevol altra congregació. Per molt que els catalans vagin traslladant-se del catolicisme cap a les altres religions, panteistes com el budisme o monoteistes com l’ateisme, el pensament català és i seguirà essent catòlic i trinitari. I aquest és un dels punts interessants i a tenir en compte.

"Jo sóc l'alfa i l'omega. El principi i el final. Jo sóc la llum del món i no hi ha salvació fora de mi." (Qualsevol polític català)
“Jo sóc l’alfa i l’omega. El principi i el final. Jo sóc la llum del món i no hi ha salvació fora de mi.” (Qualsevol polític català)

A Catalunya hi prima, sobretot, l’exclusivitat: ego svm lux mundi. Fora de mi no hi ha salvació. Ho podem veure els darrers mesos, en especial des del 27 de setembre. Tots els grups polítics defensen la seva Veritat com l’única possible per a realitzar la Salvació.

També la unicitat, que és del qual es parla quan hom es refereix a «unitat». Com diu l’ex-Gran Rabí del Regne Unit i la Commonwealth, Jonathan Sacks –de qui, aviso, manllevaré múltiples conceptes i frases–, «la unitat a les altures crea diversitat a la terra». El problema és que aquesta diversitat no es té en compte per res i s’intenta imposar una mena d’unitat que no és tal, sinó que és «uniformització», o «unificació». De criteris, de visió, de cosmologia del país, d’acció i de futur. Això ens retorna a la unicitat exclusiva: Ego svm lux mundi.

Però aquesta unicitat també treballa amb la teoria trinitària. Els partits que teòricament estan a favor de la independència són tres: CDC, ERC i CUP. No tinc clar qui és el Pare i qui el Fill –mentida, tots heu pensat el mateix que jo–, però diria que la CUP fa pinta de ser l’Esperit Sant, com a mínim pel misteri que envolta la seva acció tant interna com externa. I tots tres, com a bons catòlics, esperen –però amb calma, no fos cas– l’arribada del messies, de la salvació encarnada per La Independència. Però recordem que, com a bons exponents de l’exclusivitat religiosa, aquest messies només i tan sols arribarà a través d’ells[1].

I com cada partit lluita per fer valer –i imposar en major o menor grau– la seva cosmovisió per sobre dels altres, s’acaba esdevenint la idea que la diversitat d’idees o de corrents interns és un signe de debilitat quan, en realitat, és tot el contrari. Per altra banda, no s’admet l’evolució. En part per mantenir la puresa pròpia de sang, però també per les grans decepcions de falsos conversos que hem vist i veurem.

Això és com s’esdevé la uniformització del pensament, que porta, de forma irremeiable, al pensament únic. I el pensament únic és miceli per a ésser colonitzat per la tirania i el totalitarisme. El debat i la contraposició d’idees contrareste la llei de l’entropia, que afirma que tots els sistemes tendeixen a perdre energia amb el temps[2].

El catolicisme potser perdrà pistonada en nombre de practicants a Catalunya, però el sistema de pensament catòlic, és a dir unicista, unificador i creient en Pare, Fill i Esperit Sant, segueix imperant a les ments i sinapsi neuronals catalanes. Totes. La unitat crea diversitat[3]. La diversitat és bona. Sabeu per què? Perquè l’endogàmia provoca malalties. De les greus.

Notes:
1. El doctor Josep Abat està escrivint un quelcom sobre pensament messiànic. L’espero amb delit.

2 i 3. Jonathan Sacks.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s