Pontífex

Observo. Miro. Intento comprendre. Aquí i allà, a llocs diversos. Sovint passa de cop. Sovint han d’escolar-se els mesos. Però al final, sempre, acabo fent alguna connexió. Absurdes, la majoria.

Uneixo dues ribes. No és que visqui —as in dwell— al mig del riu, però sí a la frontera. No és que sempre cerqui la forma d’unir-les. No sempre és bo, ni necessari, unir dues ribes. Simplement, a vegades, hi ha l’oportunitat.

Agafo pedres i les vaig ajuntant. D’una en una, petites o grans. Faig morter, que algun cop surt millor i algun altre surt pitjor, el poso a dues cares de les pedres i les uneixo. I així un cop i un altre fins que el pont està completat i s’hi pot transitar.

A vegades, quan el pont està fet, en alguna de les ribes –o a les dues– ja no hi ha ningú per creuar-lo. Però algun cop, de tant en tant, sí. I un cop passa això, somric i torno a començar. Perquè això, per molt que digui el diccionari, és el que fa un pontífex, aquell que construeix ponts, que uneix dues ribes espiritualment o física. I el més sovint pels altres, quedant-se, al final, de bell nou al mig de la riba.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s