Las Hurdes, pa, ànima i iode

Avui, a la secció “arts i humanitats” –subsecció de costumisme– (?) us vull fer un comentari, que no crítica, al documental Las Hurdes, tierra con alma: 80 años en Las Hurdes con Buñuel. Mentre intentava veure un programa sobre La flauta màgica, aparegué a la llista de la web de TVE.

És una tornada a Las Hurdes 80 anys després que Buñuel fes el seu documental surrealista Las Hurdes, tierra sin pan, on Francisco Arrabal narra unes imatges de misèria, deformació i vida sub-humana, què és com pel que es coneixia –i algú encara s’ho pensa avui– aquella part d’Espanya.

Si deixem de banda la pija i, especialment, al músic, a qui fotries barranc avall –fins que el cerques a Google i descobreixes que és el Tonetti de Torrente. Llavors et decantes per mètodes més expeditius–, amb el seu paternalisme imperial capitalí, de llàgrima fàcil, boca badada i cara de sorpresa quan s’assabenten que el 2015 a Las Hurdes hi ha llicenciats universitaris, és un film passable.

Arrenca amb la conductora, néta d’un col·laborador de Buñuel. L’aragonès va voler fer un documental de denúncia i protesta. I ho féu durant la tan idolatrada Segunda República. I aquest mateix Gobierno, tan idealitzat, el va prohibir no només a territori espanyol, sinó també a les seves ambaixades arreu del món.

Amb aquesta actualització no tinc clar si el que es vol fer és ‘normalitzar’ aquell enclavament, o si el que es busca és tornar al documentalisme, aquest cop etnopaternalista, per demostrar que l’error del passat s’ha solucionat en forma d’electricitat, aigua corrent i 15 persones amb títol universitari.

Es fa èmfasi al passat, tant dels 30 –amb un parell de supervivents del documental original–, com de més cap aquí. Testimonis com el pastor, que no anava a l’escola perquè el mestre l’atonyinava, que escriu versos a les pedres tal com els escolta, a qui els turistes (?) corregeixen, “burro va con B de burro“. L’esteticisme gilipollesc, es confirma, no és patrimoni únic dels catalans.

Ui sí, Su Majestad.
Ui sí, Su Majestad.
També s’expliquen anècdotes com la de Gregorio Marañón. Es veu que a la sortida d’una projecció del documental, reprotxà indignat a Buñuel que havia escollit Las Hurdes quan al costat, La Alberca, hi havia una regió bellíssima “y con las mejores danzas“.

El fet és més espectacular quan hom descobreix que el doctor Marañón visità Las Hurdes el 1922 i n’escriví un llibre, ple fins dalt d’absurditats. Gran època, la República dels anys 30 a Espanya…

Tots als qui pregunten pel documental no n’estan gaire contents. Queda clar que encara hi ha, 80 anys després, un sentiment de greuge. Es constata especialment quan els alumnes d’un institut comenten les manipulacions del documental.

Aquestes manipulacions han fet que els protagonistes es sentissin –encara avui– traïts. Fins fa no gaire, hom ha pensat que Las Hurdes segueixen essent un lloc desolat. Nanos de 17 anys que, 80 anys després, encara han de dir “nosotros así no somos“.

És cert que quan algú apareix retratat en la seva pròpia realitat, mai està content. Però cal intentar aproximar-se tot el que sigui possible al punt on la realitat i la “preparació” dels documentals –en aquest cas, a sobre supra-realista– es troben, o es separen.

Aquest documental és un bon punt de partida per fer això. També per constatar que el prejudici, la invenció, l’exageració i la llegenda negra arriben a cotes mai esperades. Que aquella regió va ser la més miserable de tota Espanya durant un temps, i que el Gobierno de la República no va fer res per millorar-la i, a més, va ignorar i amagar-ne les denuncies.

I també que la falta de iode i sal poden ser endèmiques avui a un lloc, però traslladar-se fàcilment a un altre. Beure de les aigües de puresa extrema té un handicap: que acabes desenvolupant cretinisme.

Mireu Las Hurdes, tierra con alma, i intenteu no trencar la tele o el monitor quan surti el de la barbeta, que n’haureu de comprar un altre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s