Fa just un any publicava un poema de Kipling com a idea per treballar durant la convenció social coneguda com “2016”. El balanç, si segueixo el poema, és prou positiu.
Sí que hi ha coses que podrien haver anat millor –però shit happens for a reason–, i hi ha gent a qui he fet mal sense voler-ho. Als segons, els demano perdó.
Podria repetir el poema-propòsit per 2017. De fet, el text és vàlid per cada any. I per cada dia, si m’apureu.
Que no us pugui el desànim. I recordeu que, al final, cadascú és responsable del que mostra la seva pròpia cara. I no només el primer dia del calendari –sigui el calendari que sigui–, sinó tota la resta en especial.
I ara... què? 