I ara… què?

The theory of everything

Anuncis

“Els pilars de la creació” – NASA
És una pel·lícula d’aquelles que les veus córrer anunciades i penses que estaria bé veure-la, però te n’oblides fins que, un diumenge, la retrobes i et decideixes. I és una petita obra d’art.

I no us penséssiu que m’he grillat amb això dels Oscars. No parlo de “La Fotografia”, ni de “La Direcció” ni res semblant, tot i que a Edward Redmayne se l’ha d’ovacionar dempeus. No, és una petita obra d’art perquè és una d’aquelles pelis, com I origins, que fa plantejar-te coses.

Us ho podeu prendre en plan autoajuda i superació –pel tema d’en Hawking; o per la part de resistència a l’adversitat –per la Jane; o pel joc de relacions que s’estableixen entre els protagonistes i els ajudants i cuidadors; o pel fet que l’ateisme científic –en especial aquell que cerca una única teoria que ho expliqui tot– és, en essència, monoteista; o pels dilemes ètics que comporta l’eutanàsia…

Jo me l’he pres pel sentiment de petitesa, accentuat pels crèdits finals, que s’ha apoderat de mi. Petitesa i tenir el hindsight que certs debats sobre “qui té raó” són del tot irrellevants. Si al final, com diu la cançó, nosaltres tan sols som pols en el vent, imagineu què són els nostres pensaments. Arrogància, vanitat de vanitats.

Anuncis

Anuncis