Hi ha moltes divisions possibles. Totes elles arbitràries i atzaroses. Avui us en posaré unes quantes de meves. La primera gran divisió de La Gent és entre la que té pagueta i la que no en té. Per pagueta entendrem un sou més o menys escandalós –a poder ser, d’un mínim de 3000 € mensuals nets. Potser em quedo curt, no n’entenc de coses d’aquestes i jo, amb 3000 al mes, ja faig. En resum, el que vindria a ser l’equivalent del «Sueldo Nescafé Para Toda la Vida», però amb quartos públics.
Els que tenen pagueta ja ho tenen tot arreglat i poques coses els preocupen. Els que no, en canvi, es divideixen en dos altres grups: els que la busquen, i els que no. Aquest segon grup el forma gent normal, que acostuma a tenir la decència de treballar per guanyar-se el sustent. La feina pot ser més o menys mecànica, bruta o intel·lectual. I val a dir que tot hom/don viuríem més assossegats amb les necessitats cobertes.
Tornem als que la busquen. Es tornen a dividir en dos grans grups: els que no dubten en trepitjar i apunyalar a qui sigui per tal d’aconseguir la preuada recompensa i seguir sense fotre brot un parell de dècades més; i aquells que no dubten en agafar l’oli dels massatges i/o calçar-se genolleres per tal de realitzar, amb pitet o sense, deglucions a esquerra, dreta, delante, detràs y un dos tres. Sigui en forma d’articles –Cal Fer Articles™–, entrevistes, aparicions a ràdio i/o televisió. Anything goes.
A aquests dos grups, que no seguiré dividint, els uneix una cosa: els dos es dediquen a denunciar als integrants del primer gran conjunt, els perceptors de pagueta, precisament per ser perceptors de pagueta.
No voldria esdevenir malinterpretat. Cadascú fa amb la seva vida –i amb el seu cos– allò que vol –o que li deixen fer. A mi m’agradaria pujar algun esglaó de la piràmide Maslowiana, però valoro encara més la sort no deure res a ningú. Quina sort tenir feina. I la pau mental, la llibertat de poder dir el que passi pel cap sense perill de quedar exclòs del grup. I ara em perdonareu, que he d’enviar les etiquetes pel sorteig.
I ara... què? 