A la vida hi ha coses que fas, i coses que no fas. Una de les coses que més orgull m’ha aportat, com a persona digna que em considero, és no haver militat mai a cap partit polític. A partir d’ara no podré fer més aquesta afirmació, perquè he decidit afiliar-me a Pirates de Catalunya.
A juliol de 2015 els vaig dedicar un petit article al blog. Una soflama contra la fagocitació, des del meu punt de vista, del Podemisme. Potser no gaire encertat amb el to, i potser amb una dosi de despit.
Tres anys i mig després, i veient tot el que hi ha, no és que cregui que Pirates de Catalunya és «l’opció menys dolenta», ans al contrari. És de les poques organitzacions que parlen clar: defensen el resultat del Referèndum d’autodeterminació, l’aplicació i posada en marxa de República i el bloqueig de les institucions espanyoles.
I això a més de tot el bagatge que el converteix en l’únic partit fiable a l’hora de tractar temes relacionats amb Internet i tecnologia. Torno a veure aire fresc i per això, després d’haver-me declarat abstencionista militant, hi he sol·licitat l’afiliació.
Els principals partits catalans que deien defensar la independència, han demostrat que el seu únic objectiu és «el següent procés electoral». Després de l’aplicació de l’article 155CE, amb mig Govern a l’exili i l’altre mig entregant-se a les autoritats que, pocs dies abans, havien declarat no competents a Catalunya, tots aquests partits van acceptar de forma ràpida, clara i total la convocatòria ilegal d’eleccions pel 21 de desembre de 2017. Els esdeveniments de les darreres setmanes només fan que validar que l’únic objectiu de tots els partits principals és «les pròximes eleccions». I jo no accepto que em prenguin més el pèl i, a sobre, em tractin d’imbècil. Per això he pres aquesta decisió.
Com li deia a en Dario Castañé, sé que discreparem en moltes coses. Però no cal estar sempre d’acord en tot: només la fricció i la incomoditat provoca els canvis necessaris per a la millora. I com que a la taula d’en Bernat, qui no hi és, ni hi és comptat, aquí estic pel que pugui ajudar, des de l’acord o la discrepància, mantenint l’esperit lliure –i contestatari– que ens caracteritza, espero, a tots.
I per començar, us demano per aquí –i també ho faré en persona als qui us conegui– que ens ajudeu a aconseguir els vora 7.000 avals necessaris per a poder presentar la candidatura a les pròximes eleccions espanyoles del 28 d’abril. Perquè Pirates de Catalunya és l’única opció viable per tots aquells que, com jo, no teníem clar a qui demanar la representació.
A la vida hi ha coses que fas, i coses que no fas. Una de les coses que més orgull m’aporta, com a persona digna que em considero, és haver-me fet Pirata.
I ara... què? 