Gairebé dos anys després, torno aquí. En dos anys han passat moltes coses. I no només parlo del collonavirus. Em ve de gust tornar. Després de dos anys de voltar per altres bandes i veure món, vull tornar a casa. De fet, ja fa setmanes que tinc ganes de reprendre aquest aspecte. De comunicar. D’explicar. Comunicar-me i expressar-me és important, per a mi.
Costarà, perquè caldrà tornar a acostumar la ment i els dits. A reprendre petites rutines, però no com en la darrera «època daurada», a un article per dia. Tornar a escriure serà, de nou, la teràpia. Per comunicar, però per buidar. Buidar el pap. Tornar a parlar d’allò que m’interessi, sigui el que sigui. A parlar dels llibres que llegeixo, i dels que no llegeixo. De temes nous i de temes recurrents. De plans de futur i de records del passat. Del de sempre.
I ara, què? Ara torno. I no sé si tornarà a canviar el títol del blog o no. Ja ho veurem. De camí als 43, un cop superat l’apocalipsi i ja amb la resposta a la vida, l’univers i a tot –i amb llençols de propietat–, les coses es veuen de forma molt més relaxada. Algunes. Altres encara em posen frenètic.
I ara... què? 