Sortint de l’esclavatge del segle XXI: Amazon

Una de les coses de les quals torno a tenir ganes de parlar –i una de les raons de recuperar el blog–, és de la basarda que em causa el món de «les xarxes socials».

Cap a la tardor de 2019 vaig tancar definitivament el compte a Twitter. Entre això i que ara passo 50 minuts de cotxe per anar a la feina –i 50 més de tornada–, m’he afeccionat a escoltar podcasts.

Així vaig descobrir el famós documental «The social dilemma». Controvèrsies i polèmiques interessades a part, mireu-lo. És interessant.

Hi vaig redescobrir a Jaron Lanier i vaig decidir comprar el seu llibre «10 arguments for deleting your social media accounts right now». I de pas un parell més: «You are not a gadget» i «Who owns the future?».

El primer, el dels 10 arguments, és de lectura fàcil, ràpida i prou, entenedor. Em va portar a dissenyar el –pausa dramàtica– Pla Arfues de Retirada de Programari i Algorismes Socials (PARPAS).

El PARPAS és una idea que farà uns 5 anys que em ronda pel cap: deixar d’un cop per sempre tota la «gasòfia social» de Twitter i Facebook i companyia. Deixar de ser un addicte i dedicar temps i energia a coses reals. I tot això s’engloba dins una altra transformació personal, diguem-ne fruit de la visió postapocalíptica i d’anar ja de camí cap als 43: una vida més enfocada a l’entorn real.

Amazon: l’esclavatge global del segle XXI

No és que estigui en contra que Jeff Bezos pugui encendre el foc de la cuina amb bitllets de 10.000 dòlars. Però sí que em preocupa que els grans conglomerats aprofitin la situació de la covid per fer-se amb absolutament tots els mercats a tot el món. Per això he decidit deixar de comprar a Amazon.

Com que els referents culturals més propers són aquells que s’intenten salvar, aquí a Catalunya hom pensa en bars i restaurants com allò que cal protegir dels efectes que estan causant les collonades i restriccions de la colla de lladres que tenim per Govern –que no faltin records al Gobierno.

És tot el petit comerç, que està en perill de mort. I no només a Catalunya o la resta de la península, sinó arreu del món. La filosofia «ho vull, ho tinc» d’Amazon Prime(c) ens ha portat a tots a comprar-hi fins i tot tacs i cargols per penjar armaris, a més dels armaris mateixos.

Jo no en sóc excepció, però he decidit deixar de col·laborar en el projecte d’Amazon de convertir-nos a tots en els seus esclaus: els uns com a clients en exclusiva, i els altres havent de fer servir la seva xarxa de distribució i, progressivament, fer-los abaixar la persiana un cop Amazon decideixi vendre el mateix a preus més baixos.

Cal dir ben clar que això d’«Amazon o $inserta-l-empresa-global ajuden als consumidors a escollir i els donen més llibertat de votar amb els seus diners» és una collonada de proporcions bíbliques.

La gran majoria de llibres que he comprat a Amazon tenen un preu més baix que a una llibreria, que sol ser d’uns 3 o 5 euros. Que jo m’estalviï 3 euros és una cosa beneficiosa a curt termini per a mi. Si ho fan 100 persones, el comerç detallista deixa d’ingressar-ne 300.

En tant a la distribució, per la temàtica especialitzada de la majoria de llibres que compro, els haig d’anar a buscar fora d’Espanya. Dins d’Amazon, hi ha articles que només arriben aquí si és Amazon qui ven, perquè els venedors «a través d’Amazon» solen tenir restringits els enviaments. I no només amb llibres, sinó amb tota mena d’articles.

Per entendre-ho millor: sabeu aquella sèrie que han estrenat a $país, però que a Catalunya encara no podem veure –a menys que tinguem contractada una VPN– per causa dels drets d’emissió? Doncs el mateix, però amb llibres en format paper. La VPN és la xarxa de venda i distribució d’Amazon.

Ara, cal ajuntar-ho tot i extrapolar-ho a nivells de país, continents i global, i veureu que aquest model de «més beneficis per al consumidor» és pa per avui i comerços tancats i esclavitud per demà.

Els tres euros que t’estalvies comprant a Amazon per qualsevol cosa, inclouen un número de la loteria per convertir-te en un esclau de la seva xarxa de distribució. Potser tu no. Recordem que fa poc més de 20 anys, Jeff Bezos només venia llibres. D’aquí a vint anys potser li pagarem la hipoteca del pis i tot.

Per tant, m’he buscat una llibreria de capçalera on hi puc anar a peu, i els tres primers llibres que hi vaig comprar –per no gaire més diferència–, van ser els de Lanier. Sí, sóc un nouvingut per als que mai van deixar de comprar a llibreries i mai heu comprat a Amazon. Estimeu-me igual.

Trencar les dinàmiques «socialmedia»

I arrel dels 10 arguments de Lanier, i de la mateixa forma que no vull col·laborar en el projecte d’Amazon, també he decidit deixar de col·laborar amb l’esquema BUMMER que defineix Lanier al llibre. BUMMER és per «Behaviours of Users Modified, and Made into an Empire for Rent» –Comportaments d’Usuaris Modificats, i Convertits en un Imperi per Llogar, traducció lliure.

Però com això ja és una altra idea amb moltes ramificacions, la desenvoluparé després. Només dir, per acabar, que aquest esquema BUMMER no només afecta els «socialmèdia(c)», sinó també, com dic, a les relacions comercials. Estem derivant cap a una despersonalització i una deshumanització molt preocupants. Cal començar a recuperar les relacions amb persones reals i autèntiques.

3 thoughts on “Sortint de l’esclavatge del segle XXI: Amazon

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s