Aquest capítol, que comença amb aquest text, esta sent no un atac, sinó una revisió estricta a tot el món del programari i la cultura lliure. I vist així, Lanier té molts punts importants.
Recordo quan vaig arribar a Linux, que per poder escoltar musica i connectivitat a Internet, havia de compilar el nucli. La instalació era lenta i complicada i calia desenvolupar noves habilitats.
Dues persones em van preguntar per que volia fer el salt a GNU/Linux, si no era programador ni em dedicava professionalment a aquests temes.
En realitat, jo vaig adoptar GNU/Linix per raons “polítiques” —i perque estava cansat de les pantalles blaves de Windoze, i perque era jove i curiós, i perque tenia temps lliure…—, i un dels articles mes primerencs d’aquest blog en la meva faceta de defensor del tema, deia que els sistemes operatius basats en Linux, només aconseguirien popularitzar-se a nivell d’usuari quan les interficies gràfiques i el procés d’instalació permetéssin que qualsevol persona, sense coneixements previs i sense ganes d’aprendre’ls, puguéssin fer-lo servir —he trobat un altre article de fa anys on parlava del tema, però segueixo sense recordar el llibre original dels 80.
Anys després, Lanier té raó. Els sistemes operatius lliures no han canviat. Ubuntu, que era la gran esperança, va facilitar la instalació, però encara cal aprendre a afegir fonts de programari extra per poder veure segons quins arxius de so i vídeo —estalvieu-vos els comentaris que la culpa és dels sistemes privatius, gràcies. Les poques diferències son el nom i l’animaló que representa. La resta és igual. No hi ha novetats.
La base és la mateixa. El nucli és el mateix. La compatibilitat amb altres sistemes segueix igual, amb eines com Libre Office que segueixen tan lamentables com el primer dia.
Si vols fer servir tot el potencial de la màquina, no pots. Per exemple, la gestió de l’energia i bateria en qualsevol sistema GNU/Linux segueix sent deficient: fa exactament un any i un mes que vaig comprar el meu portàtil actual. Corre Ubuntu 18.04. La bateria mai ha durat més de 3 hores, i el sistema em diu que la capacitat ja és del 80%.
Se suposa que un ordinador ens ha de facilitar la vida. Els sistemes de codi obert no ho fan. I l’excusa que les elits donen per justificar aquesta corba d’aprenentatge és: …
De fet no la sé descriure, però fa anys eren la curiositat, les ganes d’aprendre, l’ètica hacker, la possibilitat de crear una nova cultura, etc., però en el fons, crec que hi havia poc més que el sentiment de superioritat dels nerds, el coneixement i la capacitat de fer coses que altres persones no tenen. És a dir, que no era una corba d’aprenentatge, sinó una barrera d’entrada. I no s’ha aixecat.
I ara... què? 