La manca de certesa i l’excés de messianisme

Aviat farà dos anys que vaig plegar de Twitter. Intento no llegir-ne gaire cosa ni visitar massa enllaços que m’envien amics i coneguts. Tanmateix, de tant en tant, cau algun article. Com per exemple “Twitter’s certainty problem” .

Em fascina que, ja el 2021, hi hagi qui no vol veure que les aplicacions, al final, les fan servir persones. I les persones tenen comportaments socials humans. El que l’autor de l’article comenta sobre “el problema de la certesa” no és un mal de Twitter. És un mal endèmic de la humanitat que Twitter amplifica de forma superlativa.

Qualsevol persona pot fer la prova: qui us inspira més confiança, algú decidit, que parla clar i aparenta seguretat en el que diu? O algú indecís, que mai té opinió de res o que prefereix callar? A la segona mena de persona, sovint se la manté “aïllada” socialment. Els “rarets”, els tímids, els “peixos bullits”. Els altres, els qui parlen amb confiança, són els qui en qualsevol cercle social aconsegueixen influència. Des del set-ciències a la feina, fins a Gonzalo Bernardos.

Fins aquí cap problema. El problema arriba quan algú recorda la dita: “val més callar i semblar ximple, que parlar i demostrar-ho”. Els presumptes peixos bullits que mai diuen res, podria ser que ho fessin perquè realment no en saben prou, o directament se’ls en fum tres pebrots el tema. I aquell qui parlava amb confiança i certesa, resulta que no és més que un simple opinòleg —faci diners sortint als mitjans o no.

Un dels problemes que hi veig jo, en tot això del problema de “la manca de certesa a Twitter”, és la gent que es pensa que la tecnologia ens salvarà de la humanitat. El tecno messianisme —o el transhumanisme i tot allò que envolta a la Singularitat— intenta traspassar l’estatus de “persona” als ordinadors i altres estris. Hi ha certs trets humans fal·libles —alguns més que altres—, que cal millorar. La mandra de rentar els plats o escombrar el terra l’externalitzem en un rentavaixella o un robot de neteja, que en alguns casos potser fan la feina millor que nosaltres. I per això els fem servir.

Un programa informàtic es pot debuggejar per millorar-ne l’eficiència i el rendiment —o un robot de neteja pot incorporar nous sistemes i més potència—, perquè la finalitat de la tecnologia és facilitar la vida als humans i suplir les nostres mancances i desídies. Twitter, des del punt de vista d’eina “social” —originalment era un sistema de missatgeria interna d’una empresa—, havia d’ajudar-nos a estar més informats. El crowdsourcing de la informació, el periodisme obert, l’augment de les fonts informatives, eren molt bones idees i molt benintencionades. La “ment eixam” que, en teoria, ens hauria d’ajudar a prendre millors decisions. Però la realitat és que els eixams només augmenten l’eficiència de les decisions en dos casos: les abelles i les formigues. Per què? Perquè les decisions es prenen exclusivament per protegir un únic individu de la colònia: la reina.

Les decisions preses per “la ment eixam” no és que puguin ser molt millorables —totalment intranscendents en el millor dels casos—, sinó que han resultat ser realment terribles per als humans. Assemblees obertes i politburós comunistes en són els dos casos respectius. I a Twitter, més que una font d’informació hi trobem una representació de la pitjor cara del comportament “eixam” humà: abusos i pressió i avergonyiment públic.

Quan, com a Twitter, tenim milions de persones que “es preocupen” pels altres, tenim casos com el que ens comenta a l’article, un músic que va fer uns comentaris sobre com ensenyar a la seva filla a fer servir un obrellaunes, i que va acabar rebent una visita de serveis socials, perquè centenars d’usuaris de Twitter el van denunciar, preocupats per si la nena estava desatesa.

El problema, a Twitter i a la resta de la societat occidental actual, no és la manca de certesa —ni el maneig de la incertesa. El problema no és que la gent parli sense saber què diu —això ha passat i passarà sempre. Cal que la gent comenci a deixar de preocupar-se pels altres i comenci a ocupar-se d’ella mateixa. I fent això es podrà fer un altre pas: començar a ser conscients que el tecno messianisme no ens salvarà de res, i molt menys ens salvarà de nosaltres mateixos.

3 thoughts on “La manca de certesa i l’excés de messianisme

  1. Potser el problema és la gent que es pren massa seriosament el que diuen els demés. Twitter no és més que un espai d’opinió oberta a tothom, gent diversa, uns en saben, uns altres no tenen ni idea de res. Uns només fan bromes, altres volen fer de twitter un àgora grega o un ateneu d’intel.lectuals, quan no és res més que un bar o una plaça de poble on tots diuen la seva.

    Falta més sentit de l’humor, menys pell fina, i moooolt més sentit crític, per saber discernir el que interesa i el que no, el que és cert i el que no, el que son fets i el que són opinions.

      1. Totalment. És un error ipensar que la tecnologia ha de substituir l’esperit crític i l’analisi personal del que es llegeix.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s