Guerra a l’actualitat

Diuen que el gran canvi en les notícies va ser la invasió de Somàlia, narrada en directe per la CNN. El següent salt va ser la mort del papa Joan Pau segon, que va portar les bandes de «Breaking news» a la part inferior de les pantalles, per poder llegir novetats mentre veiem les imatges en directe de les altres novetats.

Si ajuntem tot això amb l’ànsia humana de preocupar-se —és a dir, prendre possessió d’una cosa abans d’aplicar-se en una altra— per tot, tenim un bon poti-poti. Afegim-hi els aplicatius de xarxes socials, i ens trobem tota una sèrie de persones que, independentment dels seus coneixements, es passen els dies enganxats a la pantalla.

Apliquem aquest poti-poti complet a allò de preocupar-se més per allò que passa lluny que el que passa al costat de casa, i s’esdevé l’esperpent. Avui toca la invasió russa d’Ucraïna. Sí, ens afectarà. Però no en tinc ni idea de com ni de quan. Ni em preocupa. Sí, és una tragèdia i morirà gent. I hi haurà refugiats. I moltes coses més. Com en qualsevol altra guerra i conflicte anterior, i com les que hi haurà en el futur. Però no em preocupa.

El que m’ocupa és la dèria que tenen els personatges públics per preocupar-se —o fer-se els preocupats— del que ens és llunyà. Em preocupen les accions buides dels diputats i diputades del Parlament, fent el fleuma i demanant la pau al món —almenys acabeu bé la frase: «i als homes i dones de bona voluntat».

Em preocupa, també, el fervor amb què tothom adopta la posada condemnatòria, malgrat que no pinti res en cap conflicte, i molt menys estigui disposat a actuar de cap manera. Preocupar-se i fer escarafalls eximeix de qualsevol acció pràctica.

Això sí: a qui no condemna, a qui no guarda minuts de silenci, a qui no explota sentiments… «Quin malànima… quina laxitud… quina manca de saber estar…»… Quina collonada! No ens cal estar al tanto de tot. Ni menys encara tenir-ne opinió. Ni molt menys fer-nos sentir arreu, exultant la nostra preocupació per l’estat del món. Deixeu tranquil al món, que ni us ha fet res, ni us deu res!

Sí, la guerra és una tragèdia. I què voleu que hi fem? Sempre hi ha hagut tragèdies, i sempre n’hi haurà. I no és ni bo ni dolent, és la realitat i cal acceptar-la. A vegades amb resignació. I la majoria de les vegades, no cal fer res. Perquè no som imprescindibles. La maduresa de les persones es mesura quan per la capacitat que té de decidir quan cal actuar i quan cal no actuar. I això no eximeix, en absolut, per intentar ajudar de veres.

En aquest món i societat que tenim, malauradament, la majoria de tothom, en acabar la preocupació inicial, se’n busca una de nova i acaba pensant les quatre paraules maleïdes: «cal fer alguna cosa». Cal fer alguna cosa? Per a què? Per sortir a la foto. Sortir a les fotos és molt important. Semblar que fas alguna cosa és molt important. Semblar que s’està fent una cosa quan en realitat no s’està fent res és un art que a Catalunya dominem a la perfecció.

Avui divendres, segurament seguirà l’estripada de vestidures, les lamentacions —però no les bones, de Jeremies, sinó les banals— i les arengues a fer alguna cosa. Avui divendres, jo seguiré amb la meva vida. Intentaré millorar com a persona, i que aquesta millora es reflecteixi al meu entorn més immediat. I quan arribi el vespre desconnectaré del món exterior, i em refugiaré en el temps sagrat del dissabte.

Estar tot el dia pendents de l’actualitat, preocupant-se de tot el que passa al món és fútil i genera encara més preocupació. I això acaba augmentant els nivells de cortisol, i no és bo per la salut. Aquesta futilitat s’entén molt bé llegint atentament Cohèlet, o altres llibres sapiencials. Des que m’ocupo en aquestes coses, visc molt més tranquil amb mi i amb el món.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s