Recull de llibres

Avui, intentaré canviar de registre i fugir del monotema de la setmana. Recupero un dels bons costums que mai caldria perdre: compartir lectures. Perquè cal aprendre i saber llegir. I deixar clar que és possible, i desitjable, llegir més d’un i de dos títols alhora.

Aquesta és la llista de llibres que estic llegint en l’actualitat:

  • El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha. No cal cap presentació.
  • Vida de Don Quijote y Sancho. Interpretació simbòlica que Miguel de Unamuno fa del Quijote. I és irrellevant qualsevol cerca de significat ocult per part de l’autor.
  • Una historia de amor y humanidad, d’Amos Oz. Un llibre prestat per un cosí fa uns quatre anys, i que vaig reprenent quan m’enyoro de Jerusalem. Llegir les pàgines de la infantesa d’Oz és com tornar als carrers de la ciutat de la pedra blanca. Perquè són els mateixos carrers per on em moc quan la visitava. Els mateixos carrers als quals no sé quan —ni tan sols si— hi podré tornar. Trobar-se dins el text, com diu el mateix autor a l’inici del llibre, és la cosa més bella de llegir.
  • En torno al casticismo. Conjunt d’assaigs, també de Miguel de Unamuno, on explica què és i en què consisteix això del “castissisme”, que tan poc s’entén, tant a Espanya com a Catalunya. Hom es refereix a “castís” a qualsevol cosa que soni a madrileny-espanyol. Com el savi ens diu, castís prové de casta, que és llinatge, i és raça. Però qui vulgui veure en això un elogi de ves a saber que, val més que abandoni tota esperança de trobar-ho. Endinsar-se a les obres assagístiques d’Unamuno és un viatge que trenca esquemes. Proveu-ho.
  • Del hecho nacional a la conciéncia de España, o el discurso de la república, d’Antonio García-Trevijano. Un dels papus del catalunyisme de l’u d’octubre. Em va repudiar solemnement la seva defensa de la unitat d’Espanya, i el seu discurs de “tota la resta és una ximpleria”. Aquest llibre, dels anys noranta, m’està ajudant, i molt, a comprendre el relat unitari. I més encara, m’està ajudant a descobrir la figura d’aquest gran, i ignorat, pensador.
  • La nacionalitat catalana, d’Enric Prat de la Riba. Un regal sorpresa d’un amic. Reconec públicament que desconec a Prat de la Riba, i que aquesta obra, contextualitzada, complementa d’una forma tremenda amb el títol anterior, i m’ajuda a trobar noves lectures als mites fundacionals catalans, provinents del romanticisme decimonònic, i la seva màxima virtut: l’estètica buida de contingut aprofitable.
  • Iberia: tierra de fraternidad, de diferents autors. Un llibre que pretén defensar les bondats d’un nou iberisme inclusiu, des d’Espanya. Que al pròleg s’anunciï que fins i tot s’han inclòs autors portuguesos és, com a mínim, fascinant. Quan es constata que els portuguesos passen gairebé mig capítol demanant disculpes, venen ganes d’abraçar-los. Junt amb els dos títols anteriors, forma part de noves idees i nous projectes que vaig teixint a estones.
  • Who owns the future?, de Jaron Lanier. El poso aquí per veure si el reprenc. A final d’estiu vaig començar amb la seva bibliografia sobre tecnologia, societat i el futur, començant per les deu raons per clausurar tots els comptes de xarxes socials. Però amb el temps i altres coses, aquest interessant llibre ha quedat relegat a la motxilla de camí a la feina. I en els cinc minuts que dura el trajecte, trigo més a treure’l i trobar el punt que no pas en llegir-ne res.

Llegir diferents títols alhora és bo. Diversifiques temàtiques, i un llibre ajuda a netejar la boira que pugui haver deixat un altre. I si ajuda a escampar la boira pandèmica, tant de covid com de guerra, benvingut sigui tot.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s