Art, cultura, conflictes i presa de responsabilitat

Una de les sancions contra Rússia que ha aixecat més sorpresa, en general, és la petició de posicionament a artistes russos. Si el posicionament no és clar en contra de l’atac contra Ucraïna, a l’artista se li rescindeix el contracte. Gran part de les reaccions de sorpresa és preguntar-se què hi té a veure la música, o la pintura, o la literatura o les arts en general, amb els conflictes armats. La resposta és tot en absolut.

L’art mai ha tingut res a veure amb la guerra. Foto per Aaron Greenwood a Unsplash

Si estem d’acord, com ho hauria d’estar qualsevol persona amb un mínim de raó, que la primera funció de la música va ser la religiosa —aquella destinada als rituals fúnebres prehistòrics—, cal deixar clar, també, que la segona va ser la militar. I no només els tambors rudimentaris. Per exemple, les gaites escoceses són un instrument musical militar. I com a tals estan dissenyades per infondre temor a l’enemic.

Però tota la resta de l’art —i de la cultura— ha tingut, té i sempre tindrà relació amb els conflictes, i es farà servir en tots els bàndols. Qui s’estranyi que avui es requereixi posicionament a artistes russos, sota amenaça de rescindir contractes, faria bé en recordar l’ús de l’art que feia l’URSS, no només amb el cinema. O els famosos cartells durant la Guerra Civil Espanyola. Les pel·lícules de Goebbels i Leni RiefenstahlPau Casals fent un concert a l’ONU. Woodstock. El rock rus dels vuitanta. El rock de les acampades ucraïneses del 2004…

Repetim-ho, i que quedi clar: l’art i la cultura formen part de qualsevol conflicte, i se’n farà un ús partidista en el moment que al dirigent de torn li vingui bé. Perquè tots els conflictes, fins i tot, o en especial, els armats, inclouen aspectes culturals. Qui no ho vulgui veure, ja s’ho farà. I no cal llegir a Gramsci.

Per tant, és totalment normal, i fins i tot lícit, demanar als artistes que es posicionin de forma clara en certes ocasions. I cal rebutjar taxativament l’argument d’«això provocarà purgues i persecucions». Qui diu això durant un conflicte armat a gran escala, o està prenent partit per una de les parts, o està obviant que hi ha gent que està perdent la vida.

Un exemple molt clar de la utilitat d’aquestes demandes de posicionament el trobem amb Valery Gergiev, director d’orquestra rus, amic de Vladimir Putin, de qui ha rebut condecoracions oficials. Gergiev és un seguidor fidel de Putin, i un defensor de les seves visions i polítiques, a través de, atenció, la seva activitat musical professional, dins i fora de Rússia.

Per tant, és totalment normal i necessari que a La Scala, a Milà, li hagin demanat que condemnés la invasió. Una acció una mica més sofisticada que allò del «No en el meu nom», que molts dels qui ara es queixen de purgues han fet una o més vegades, quan els ha convingut. Més sofisticada, i amb més efecte real.

Els artistes, com a membres actius de qualsevol societat, coomparteixen el deure d’expressar de forma pública que les guerres que declaren els presidents dels seus països no són en el seu nom, i que no hi volen tenir res a veure. I si hi donen suport, han d’acceptar les conseqüències dels seus actes i decisions, també com qualsevol membre de qualsevol societat.

No s’hi val a demanar que la cultura necessiti més presència dins la societat i, quan es reclami prendre partit, queixar-se. L’art i la cultura han de tenir molta més presència. I una de les formes d’augmentar aquesta presència és prendre la plaça pública i posicionar-se, i demanar posicionament, quan la situació ho requereixi. Perquè la primera i única cosa que permet que el mal triomfi, és que les persones bones restin en silenci.

Una altra cosa és que aquest posicionament, després, es faci servir a la lleugera. En els països amb manca de tradició democràtica, com Catalunya, acaba passant que es purguen artistes tan sols per l’emissora de ràdio que escolten a casa. Perquè en aquells països on baixar-se Torrents és «llibertat d’expressió», i per «activista» entenem «persona que signa peticions en línia», fer qualsevol cosa que pugui fer-li canviar la postura al sofà és un problema. Però això és un altre tema, del que miraré de parlar-ne en una altra ocasió.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s