Recull d’articles (25): el pensament occidental i el futur

Deixem enrere una setmana en què gairebé tot ha girat entorn de la guerra a Ucraïna. Una guerra que definirà la identitat europea, i m’atreveixo a dir, mundial per als propers 50 a 150 anys. Perquè els humans sobreviurem.

Un dels problemes que té la societat occidental és que ens pensem que tot és com nosaltres. Ho pensem quan parlem amb els nostres veïns o companys de feina. I ho hem pensat des del final de totes les guerres, en especial la segona mundial.

Exemple de com occident manega el destí del món a Twitter. Fragment de “Una historia de luz y oscuridad”, Amos Oz.

Es van pensar que tot el món desitjava l’estil de vida occidental, sense parar-se a pensar en les diferències, entre d’altres, d’estructures mentals d’orient i occident. Si en voleu un exemple clar, el teniu al new-age i la barreja que fa de religions i sistemes orientals per traslladar-los a occident, que molt sovint acaba en desastre. Sigui en forma de secta, o bé en forma de trastorn mental de diferent gravetat.

Que la publicitat capitalista ens vulgui vendre el seu estil de vida no vol dir que aquest interessi, tal com és, a orient —vegeu dos exemples: el final de Mad men, i com la Xina ha adaptat el sistema a les seves necessitats.

Orient pensa diferent, però a occident ens preguntem “per què nassos no volen ser com nosaltres”? I en això, la resposta és que orient pensa en el molt llarg termini. A diferència que occident, que econòmicament pensa en trimestres, i políticament en “el proper cicle electoral”, a orient pensen en eons. Però el més important és que pensen de forma diferent.

Per això tots tracten a Putin de boig o de psicòpata. Si Putin és un psicòpata, sempre segons el cànon occidental, també ho han de ser la resta de dirigents, entre avui i Ivan el Terrible. Tots i cadascun d’ells. I no cal anar massa lluny per trobar les cites atribuïdes a Stalin, sobre la diferència entre la mort per inanició d’una persona i la de milions: estadística. A més de l’actitud de l’exèrcit roig amb els seus propis soldats durant la Segona Guerra Mundial. No cal ser una llumenera per “predir” —que a occident ens agrada molt ser els primers a dir qualsevol collonada— quina és la preocupació de Putin per les baixes civils: zero. Null. Nicht. Rien. Nihil. I per als pobrets de ciències, un conjunt buit.

Però de la mateixa forma que ningú en absolut va predir que Putin envairia, perquè sempre va dir que no ho faria, i Macron, garant d’Europa, se’l va creure, de la mateixa forma que Putin “no ha” envaït, també “no ha” respectat altos al foc ni evacuacions. Com tampoc “no va” fer-ho a Síria. Com tampoc “no ha” atacat centrals nuclears. Ni com “tampoc” farà tot el que farà si se li permet. Però aquí encara creiem que Putin es mou amb els nostres valors. Putin és un grillat. Clar que sí. I així li va a Ucraïna.

Ian McEwan ha perdonat, com tota Europa, els milions de morts de la Xoà. I tots els de la Primera Guerra Mundial.

Com deia, els humans sobreviurem a això d’aquests dies. Com la pandèmia, potser això és una nova oportunitat que ens arriba, per repensar-nos i buscar noves formes d’interacció entre nosaltres i amb la natura.

La pandèmia va demostrar-nos, ben al principi, que tan sols aturant la maquinària industrial unes setmanes, la contaminació dessaturava —per tornar a la nomenclatura covid. Però un cop ens hem deixat de veure amenaçats, ha calgut augmentar la producció, ja que occident no tenia res a fer, més que comprar televisors nous per poder passar bé els confinaments veient pelis, sèries i dibuixos animats.

La invasió a Ucraïna demostra, entre moltes altres coses, que tota la literatura escrita fins ara de la sostenibilitat energètica és això: literatura barata. Cal deixar la literatura i posar-se a treballar en la transició energètica. Que comença per diversificar fonts i enllestir gasoductes cap al sud. Cap als nous actors que també acabaran imposant condicions a l’Europa que fins ara els ha desdenyat.

Espanya, inici de l’Àfrica —una de les poques coses en què tenia raó Napoleó, i que comença ser urgent deixar de veure com un insult—, junt amb Portugal i per això també Catalunya, pot guanyar molt. A veure quan deixarem de fer el paperina, i ens posem a completar els trams que falten.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s