El discurs d’Aragonès i el Ministeri de Puigdemont

Al president Aragonès li han escrit un discurs, que s’ha publicat als diaris. Molt emotiu, però no diu res. Res en absolut. Buidor, que rima amb catalanor. Tot el que hi ha escrit es pot llegir a qualsevol diari –català, espanyol, europeu i mundial–, cinc vegades a cada diari, durant les dues darreres setmanes. Malgrat això, sí que hi ha dues coses que cal remarcar.

La primera, això d’un projecte de recuperació del passat mitificat imperial per construir no-sé-què. Caldria que se l’apliquessin tots els líders catalanistes, independentistes i processistes dels darrers cent cinquanta anys.

La segona: el president diu que Catalunya donarà suport a totes les accions que consensuï la UE.

President, no menteixi. Per començar, Catalunya no té cap mena de possibilitat de donar suport a res que vingui de la UE. Ho ha d’acatar, com a autonomia espanyola que és. I, per altra banda, el que podria fer encara està pendent: començar a aplicar les sancions comercials i restriccions al turisme de pasta rus, que habita a tota la costa brava.


Mentrestant, a França, el president Puigdemont segueix construint el para-govern a l’exili. I a sobre l’han elegit president. President al quadrat! Resulta que farà el Ministeri Lliure d’Exteriors, que no sé si serà sense finestres, o només amb pati interior.

El president Puigdemont està fent coses molt perilloses, com crear un Govern paral·lel a l’exili. Amb estructures d’Estat i ministeris. Si ja va jugar a ser aprenent de bruixot i no va sortir bé amb legitimitat legal, valgui la redundància, ara que ja parlem d’estructures para legals, o directament d’usurpació, què passarà?

Quina validesa té, el Consell per la República? Quina legitimitat té, aquest Consell? Quina representativitat té? Us donaré una pista: cap ni una en absolut. És un ens ideat per persones privades, que coincideix que algunes, quan ho van fer, tenien un càrrec electe. A partir d’aquí, l’abisme. La buidor.

Que el seu creador, i els seus defensors, vulguin convertir el Consell per la República en un organisme representatiu de Catalunya, i que a sobre t’hi hagis d’apuntar per poder participar de la vida pública a Catalunya, és d’una hubris descomunal. Per no dir una presa de pèl, una [nova] mostra de proto feixisme. I com que a sobre s’ha de pagar, caldrà que la llei decideixi si també és frau fiscal.

El dret a participar en la vida pública i les decisions de la mateixa no es compra. És un dret que, en qualsevol país democràtic del món, s’adquireix pel simple fet de néixer o adquirint la ciutadania del país, mitjançant els tràmits legals. Muntar un govern alternatiu és, a més d’una irresponsabilitat, traïció al Govern legalment constituït que, malgrat el consideri un govern de titelles, és el que lidera el president Aragonès.

Com sempre, Catalunya i els seus governs, el legal i el de fireta, segueixen fent el ploricó. Hi ha poques coses més tristes que veure algú sense res a dir fent escarafalls per intentar que algú els faci cas.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s