En favor d’una vaga salvatge a Ensenyament: l’escola no és una llar d’infants

La meva esposa, fent reunió amb famílies aquest diumenge, 13 de març al matí.

Ara que s’apropa la vaga d’Ensenyament, crec que caldrà començar a clarificar algunes coses. La primera d’elles, aclarir la frase «en mans de qui deixem l’educació dels nostres fills». Si qui diu això té fills, caldria que la DGAIA actués d’ofici i li retirés la custòdia. L’educació dels fills correspon als seus pares. Punt final.

Quan parlem del que es fa a l’escola, no parlem d’educació, sinó de donar eines. S’ensenya a sumar i a restar, a llegir i a comprendre el que es llegeix… La resta, a comportar-se bé, a no cridar com un porc degollat pel carrer, a fer servir la forquilla i el ganivet, a poder sortir de casa sense haver de portar morrió i a no córrer i jugar a pilota a dins del supermercat, això ho han d’inculcar els pares. Els fills s’eduquen a casa.

Potser per la confusió, la gent –la gent és imbècil. Les persones poden arribar a ser raonables, i m’hauríeu d’entendre–, la gent imbecilitzada externalitza les seves funcions a mestres i professors. I per això el sistema escolar i educatiu s’ha convertit en una immensa guarderia. Sí, guarderia. «Però en català es diu escola bressol!». I a mi què. És una guarderia, perquè les escoles i instituts són el lloc on els pares porten als fills per tal que els hi guardin mentre ells van a treballar.

La vaga de fireta que els sindicats han pactat, hauria de ser una vaga de veritat. Salvatge. De tancar del tot el sistema complet durant una setmana. I de lema, a la pancarta, hi hauria de dir «Cambray/Aragonès: feu vosaltres de mainadera», o alguna cosa semblant.

Un bon sistema escolar/educatiu hauria de tenir els professionals més ben pagats i més ben tractats de qualsevol país. Perquè són els que han d’ensenyar i donar les eines a totes les generacions, per tal que quan esdevinguin adults tinguin bons coneixements –de matemàtiques, d’història, de filosofia, de cultura general i de la particular, d’art, de ciència… i amb aquests bons coneixements, millorar ells i ajudar a millorar el seu propi entorn.

I això ho hauria de defensar tota la societat en ple, i sortir al carrer a unir-se a la vaga. Però en comptes d’això, la societat opta per la boutade i la collonnade, emparant-se a l’última moda, la de la conciliació laboral. Que és allò que em permet A MI viure millor. Perquè l’escola és allò on deixo els nens mentre jo treballo, per conciliar-me la vida.

Fins que les persones –que no són «la gent»– no assoleixin la conclusió que per a ser un país plenament democràtic, amb una bona comprensió de què nassos vol dir «democràcia» –que no només és votar–, un país competent en tots els àmbits, ens cal un sistema escolar que es dediqui a donar les millors eines als petits i joves, que són el futur. Però en comptes d’això, els mantenen infantilitzats des que entren a la llar d’infants fins que es graduen de l’ESO –sense que faci falta aprovar. Perquè l’important és participar, nens! I el següent pas és mantenir aquesta infantilització fins que acabin el grau universitari, que serà un titol encara més inútil del que és avui.

La vara de mesura de qualsevol civilització és com té cura dels més dèbils, que solen ser els ancians i els nens. Aquí, a ambdós els aparquen, a la residència o a la llar d’infants, no fos cas que desconciliïn la vida de la societat.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s