Independentisme i foment del reciclatge

Estava ahir xerrant amb un bon amic, Mestre i guia, que per raons polítiques es vol exiliar. Fent broma, va dir que li posarien el malnom d’«Anna Gabriel». Després d’algunes llàgrimes, vaig cercar Gabriel a la Viquipèdia. No només segueix a Suïssa, sinó que ara liderarà un dels sindicats del país alpí.

Fixeu-vos el que estimava a Catalunya Gabriel, i la importància de la seva lluita per l’autodeterminació, que a la mínima va fotre el camp, i ja s’hi ha quedat. I el seu compte de Twitter ja fa anys que està abandonat. Ni Manuel Azaña va arribar a tanta ignomínia. Va tenir la decència de morir-se poc temps després d’exiliar-se.

Però tot això, en el fons són xafarderies. Gabriel té dret a fer el que li roti, amb la seva vida privada. Faltaria més! Però això sí: com a representant electa, ha de respondre, tard o d’hora, a la societat catalana a la qual va prendre el pèl –i caldrà veure si també la cartera.

El tema important aquí és que si l’independentisme polític català prefereix l’exili i oblidar-se del tema, perquè ha aconseguit una vida bona a un altre lloc, potser ens hauríem de preguntar, com a societat, si realment les queixes eren fundades i volíem aconseguir alguna cosa –i quina cosa era exactament–, o és que ja ens és còmode queixar-nos i prou. I d’això en parlaré en propers texts.

One thought on “Independentisme i foment del reciclatge

  1. N’hi ha que la posaven als altarets dels sants màrtirs indepes. Poca vergonya! Van fugir quasi tots com a covards. El Junqueras almenys va tenir la decència d’assumir les conseqüències dels seus altres. Els altres es dediquen al mal humor.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s