Música diabòlica

Ara que, de tant en tant, trec el cap per Twitter, he descobert una entrevista al Mestre Joan Magrané en ocasió del seu nou llibre, pel qual el felicitem i li desitgem sort i vendes. Pel que fa a l’entrevista, he de ser sincer: no em crec que ni entrevistador ni entrevistat parlin com diu el text publicat. I si ho fan, quin mal de cap! Potser és per això, que quan els catalans van a presentar coses arreu, els demanen que parlin anglès i no els posen traducció simultània. La Convenció de Ginebra s’ha de respectar.

A banda d’això, hi ha un moment en què l’entrevistador parla de bufanúvols. Crec que parla d’ell mateix. En una de les preguntes, parla de la música com “la cornamusa del diable”, que embriaga i transporta a altres disciplines. I que potser per això està prohibida a alguns països, per algunes religions puritanes, com la musulmana o els Amish. Vull pensar que el Mestre Magrané va corregir aquesta demostració d’incultura, musical i religiosa.

Els Amish no prohibeixen la música, com tampoc prohibeixen l’electricitat ni els telèfons. Prohibeixen alguns instruments, com qualsevol persona pot comprovar en menys de 30 segons i una cerca a Internet. I no els prohibeixen per ser diabòlics, sinó més aviat per la seva visió de la tecnologia i el seu ús. Si la tecnologia en qüestió no és essencial, no la utilitzen. No prohibeixen la tecnologia, sinó que no fan servir res que no els sigui essencial. No els cal portar un telèfon sempre a sobre, perquè no els aporta res. En comptes d’això, tenen un telèfon, més o menys comunal, en un pal a fora de casa. Si necessites trucar, has de sortir de casa. I en tant als musulmans prohibint la música, que preguntin als sufís, o a qualsevol muetzí. Això sí, pregunteu-li quan acabi la crida a l’oració, que serà molt més divertida, la resposta.

La primera música que es va interpretar mai en la història humana segurament va ser religiosa. L’ànsia de transcendència dels antics humans, que els va portar a la construcció de monuments mortuoris on trobem multitud d’instruments musicals. O absolutament tots els antics humans eren músics, o la música tenia un paper especial en aquells moments de canvi de pla existencial.

La música és una forma més d’apropar-se a Déu. Sempre ho ha sigut. Des dels megàlits celtes fins al gòspel. Un altre tema és que segons qui prohibeixi algun estil musical, com el Rock n’Roll, no per diabòlic sinó per lasciu (never forget Elvis’ pelvis, o Little Richard, o tants altres). Però per dir això has de saber del que parles. Ara, què n’hem d’esperar, de publicacions culturals que tan sols sobreviuen per causa del Govern.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s