E(u)logi a Miguel Gallardo

Germà, coneixia la teva obra, però et desconeixia a tu. També desconeixia els lligams que ens unien. El Vibora, Makoki, i la resta… En veritat, els coneixia de passada. Els meus interessos eren uns altres.

Però ambdós vam acabar en un lloc que uneix allò que, d’altra banda, no podria unir-se mai. Tu, des de Lleida. El lloc eternament abandonat i menystingut per la centralitat imperialista de Barcelona. Jo des de l’extraradi. I amb un parell de dècades de diferència.

Un altra baula de la cadena de la qual formem part ens va dir, just ara fa un més i un dia, que volies tornar. Que volies més llum. I tots vam estar contents, i t’esperàvem. Si no haguessis marxat a Orient, ens hauríem conegut dijous passat, el tercer dijous de mes. T’ho hauries passat bé, crec.

També havia de vindre algú que, com jo, desconeixia el lligam, però que és un estudiós del teu món. M’hauria encantat fer-vos seure l’un al costat de l’altre al sopar, i veure-us parlar. No podrà ser. Però havia de ser així. Perquè l’Arquitecte és savi, encara que a vegades no comprenguem la seva saviesa.

Descansa, germà Miguel, i que la terra et sigui lleu.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s