Recull d’articles (27): Antonio Sánchez i l’absurdesa del català

La setmana del 20 al 26 de març ha estat marcada per la mort d’un company i amic especial i l’acompanyament que hem fet uns quants. Acompanyar algú en el seu darrer viatge és una experiència totalment diferent de qualsevol altra. Tens moltes hores a soles amb tu i amb l’altre. Són hores de reflexió i tota una sèrie de decisions sobre un mateix que fan pensar, i molt.

Però en relació amb la vida, que segueix, hem tingut el fenomen Antonio, la nova faceta del president del Govern d’Espanya, que s’ha volgut convertir en faraó europeu intentant canviar l’estructura/gestió del sistema elèctric.

D’altra banda, a Catalunya s’ha tornat a treure la mala salut de ferro del català. És un recurs recurrent, valgui la redundància, quan les coses no van bé, o directament no van. Com en l’actualitat. Amb un govern incapaç d’organitzar un referèndum local per fer veure que els ciutadans afectats –i com sempre, seguim amb problemes per definir el demos d’afectats– tenen veu i vot sobre el tema dels jocs d’hivern. I si el Govern és incapaç d’organitzar una consulta local, ens vol vendre que serà capaç d’aconseguir, i organitzar, un referèndum nacional, vinculant i efectiu, sobre la independència. Com diria aquell: a otro perro con ese hueso.

En comptes d’això, tornem a tenir a la taula el català: que si no es parla, que si està en perill de mort, que si l’escola, que si la llengua vehicular. I les mateixes excuses i justificacions que veiem des de fa 30 o 40 anys, cada cop que la incompetència és manifesta. Quan allò de “les hemos destrozado el sistema sanitario” tothom ens posàvem les mans al cap. Però avui, que els nostres polítics ens han destrossat el sistema educatiu, no només no diem res, sinó que optem per mirar cap a una altra banda i embolicar-nos amb la llengua.

Doncs mentre aquells que ens havien de portar al referèndum pactat no poden ni organitzar una consulta local, i desviem l’atenció a la llengua, que és l’única cosa sobre la qual el govern autonòmic té autoritat legal –que no competència–, repeteixo una de les definicions de Catalunya que he fet, i que més m’agraden: a un català li assenyales l’olla plena de monedes d’or al peu d’un arc iris, i es passarà una setmana adjectivant els colors de l’efecte òptic de l’aigua sobre un raig de llum solitari, que travessa, fugaç, l’èter del país.

Que tingueu una bona setmana.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s