Corbates i quaranta anys d’estalvi

Ja fa dies que corre la conyeta de la corbata del Presidente. I mentre uns fan la broma, els altres amenacen de fer el que els surti dels nassos, els d’allà diuen que la llei s’ha de complir, i la resta anem patint fogots a mitja tarda, la casa sin barrer, que diuen.

Per sort encara hi ha gent normal que diu coses de gent normal, com en Manel, que es pregunta –o jo dic que crec que ell es pregunta– si tots aquests canvis que hem de fer seran suficients o no. Jo només sé que en aquest país solem anar a la contra, i si qui mana diu que hem de valorar tancar l’aixeta, l’obrim encara més.

Aniré un xic més enrera que en Manel, i recordaré –als més vells– les campanyes d’estalvi d’aigua als anys vuitanta: mentre et rentes les dents, no cal tenir l’aixeta oberta. Penso que sembla mentida que encara ara, quaranta anys després, encara calgui recordar-ho. Després recordo que “la gent” és imbècil –tot i que “les persones” són bastant raonables–, i que estem a l’agost, i que cada dia queda menys per l’assumpte de Gibraltar, i em passa.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s