Reflexions dins un tub d’acer

Hi ha poques coses més provincianes que queixar-se del provincianisme aliè. De fet, voler significar-se i diferenciar-se de la resta és una de les coses més humanes que existeixen.

En l’era de la globalització i el turisme, ja no de masses, ni tan sols d’Instagram, sinó d’anar a comprar loteria de Nadal —a Doña Manolita o a La Bruixa d’Or—, pensar-se diferent, extraordinari, és no tenir les coses clares.

Ens pot continuar fascinant la forma en què hom es confon en seure als seients numerats, assignats prèviament, i en les absurdes corredisses per entrar o sortir del tub d’acer en el qual es viatgi, vagi amb rodes o amb aire calent.

Podrem presumir més o menys de seients amples, o queixar-nos de ser tractats com animalons. Podrem dormir en un cubicle de 6×6 metres i un llit tronat, o que ens pugin les maletes a una habitació on no sentirem les destreses amatòries dels veïns, ni ells les nostres.

Tindrem les nostres prioritats, que ens portaran a preferir horaris psicodèlics, o sortir i arribar a hores de persona. I aquestes prioritats vindran determinades per factors com l’edat, els calés o el grau d’incomoditat disposat a aguantar.

Tots farem el mateix: viatjar dins un tub metàl·lic, i dormir en un llit que no és el nostre. La diferència és que comença a ser hora de tenir clar que tots volem el mateix, i que això ens iguala a tots per sota, sigui quina sigui la franja en la qual ens movem.

Al final, la cosa realment significativa, revolucionària si cal, serà renunciar a sortir de casa i no anar enlloc més que a comprar, a la feina, i a tota aquella activitat imprescindible per la vida biològica.

Fins i tot així, continuarem buscant noves formes de dir a tothom que no som com ells, que som diferents. Que som més llestos, que sabem coses que ells no saben, i que fem coses que ells no poden fer. I els altres també.

Ciudadanos i la Lliga Regionalista

Llegint aquesta noticia de dilluns 16 de gener del 2023, em ve al cap una idea: Ciutadans és el partit diametralment oposat a la Lliga Regionalista. Cambó volia canviar Espanya des de Catalunya, però no va fer el que li demanaven, que “marxés a viure “obrís casa a Madrid” per estar prop del centre de poder.

Ciudadanos va voler canviar Catalunya, i per fer-ho va marxar a Madrid. Allà ha acabat fagocitat pel poder polític, que ha fet el que ells volien: ha exigit que deixés el seu particularisme (la qüestió nacional catalana) a casa. I un cop sense particularisme, ha quedat reduït a la irrellevància.

Carta al director de La Vanguardia, 10 de enero de 2023

Enviada como respuesta a diferentes columnas y editoriales del día 10 de enero de 2023, en las que Jordi Juan, director, y diferentes periodistas alimentan el relato de una impugnación de los resultados electorales en España.

Señor,

El recuento electoral, en España, se realiza a mano por parte de los miembros de cada mesa, con la participación de los secretarios municipales, los interventores y los apoderados de los partidos. A dicho recuento puede asistir cualquier ciudadano que así lo quiera, simplemente estando en el colegio electoral al cierre del mismo. Por tanto, y a diferencia de aquellos países en que tanto la votación como el el recuento se hace a través de diferente métodos mecánicos, en España es virtualmente imposible un amaño de los resultados.

Tanto el director de éste periódico como varios especialistas llevan días alimentando el relato de la impugnación, diciendo que hay partidos que van a pedirlo. Hacer eso sin contar como funciona el recuento, es decir omitiendo deliberadament información, les hace igualmente culpables de la situación a la que ellos mismos tanto dicen temer llegar.

Sería deseable una pronta rectificación.