Carta enviada per correu electrònic al “defensor del lector” del diari La Vanguardia el diumenge 12 de febrer.
El passat 10 de gener vaig enviar una carta al director, com a resposta a diferents columnes i editorials de l’edició impresa del mateix dia, en què el director i diferents periodistes alimenten el relat, totalment fals, d’una possible impugnació dels resultats electorals.El text de la carta és el següent:
El recuento electoral, en España, se realiza a mano por parte de los miembros de cada mesa, con la participación de los secretarios municipales, los interventores y los apoderados de los partidos. A dicho recuento puede asistir cualquier ciudadano que así lo quiera, simplemente estando en el colegio electoral al cierre del mismo. Por tanto, y a diferencia de aquellos países en que tanto la votación como el el recuento se hace a través de diferente métodos mecánicos, en España es virtualmente imposible un amaño de los resultados.
Tanto el director de éste periódico como varios especialistas llevan días alimentando el relato de la impugnación, diciendo que hay partidos que van a pedirlo. Hacer eso sin contar como funciona el recuento, es decir omitiendo deliberadament información, les hace igualmente culpables de la situación a la que ellos mismos tanto dicen temer llegar.
Addicionalment, aquests dies he estat seguint les diferents cròniques del corresponsal a Londres, i he descobert que s’escriuen d’acord amb el que publica el diari local The Times of London. Els dos casos més sorprenents van ser els de dilluns 16 de gener, en què el corresponsal «citava» —cal llegir-ho amb una gran dosi de sarcasme— directament conceptes d’una notícia a doble pàgina a l’edició dominical del Times; junt amb el d’avui mateix, 12 de febrer, en el qual a la pàgina 12 apareix una mena de perfil del nou vicepresident del Partit Conservador, on se citen, de nou, frases gairebé literals de l’edició del The Times d’ahir dissabte 11 de febrer (pàgina 8).
Trobo bastant trist que un corresponsal es dediqui a adaptar texts de la premsa de Londres. No només per la manca d’integritat que representa, sinó que, al final, segueix la línia editorial d’un altre diari per al qual no treballa. A més del fet que el que pugui ser notícia per a The Times, pot ser irrellevant per als lectors de La Vanguardia. Tenint en compte l’editorial del director d’avui, en la qual parla de la qualitat del contingut de la versió de pagament, veure que part d’aquest contingut són adaptacions d’altres diaris va una mica de vergonya.
Per tot això, i a més d’enviar aquesta carta al defensor del lector, els envio, també, un petit Curriculum Vitae on podran veure les meves capacitats per cobrir la corresponsalia a Londres sense cap problema. Si no creuen adient substituir l’actual corresponsal, els prego que em tinguin en compte per a publicacions, esporàdiques o fixes. A part de poder adaptar notícies de la premsa estrangera, al CV podran comprovar la meva capacitat per escriure peces originals amb una certa qualitat.
Atentament,
Arnau Fuentes, subscriptor.
I ara... què? 