España no existe, pregúnteme cómo

¿Que si España existe? Me encanta que me hagas esta pregunta…

Si miramos hacia atrás en la historia del País Llamado EH!paña (también conocido como Zombieland), podemos hacer una afirmación, eso si, algo atrevida para los tiempos que corren: España, como tal, como país unitario, unido, no ha existido. O si, pero sólo durante un brevísimo periodo de tiempo.

De Roma a los Visigodos

Ya en la época romana, nunca se dio la ocasión de una península ibérica unida, debido a la resistencia de los iberos en algunos puntos. Una vez terminaron las primeras guerras, Hispania se dividió en Ulterior y Citerior, dos provincias que abarcaban mayormente la costa mediterránea y que se internaban más o menos bastante hacia el interior habitado por salvajes.

Con la dominación de las tribus iberas por Roma y la extensión hacia la costa atlántica, la división se realizó en tres provinciae: Tarraconense, Baetica y Lusitania.

Tras los romanos, a la península llegaron miles de vándalos borrachos del norte. Inventaron la Salou Fest, Lloret de Mar y Benidorm, recogieron la administración anterior y se repartieron el terruño, pero no todo, porque los suevos mantuvieronse en la cornisa cantábrica.

Deconstructing Catalunya: el pactisme

Dilluns, 7:30 del matí, la portada del diari presenta a Montilla com a president amb suport del Artist Formerly Known As Tripartit. Sorpresa majúscula, ja que això significa que segurament tindrem un Molt Honorable Xarnego (per fi un company de raça arriba alt!!)

A la tarda, escoltant la ràdio, opinions en contra: que si això no és democràcia, que si frau, que si estafa, que si el que calia era un front nacionalista… el que demostra que, el poble català és idiota o només opinen els seguidors de Mas o aquí ningú coneix el significat de democràcia ni la no-llei electoral catalana ni ha viscut la campanya electoral de CiU. Prefereixo optar per la tercera opció, per tant fare un parell o tres de comentaris al respecte:

– La democràcia representativa, que és la forma de govern que funciona aquí, consisteix en delegar la presa de decisions en representants escollits periòdicament, USEASE: els catalanets de carrer escollim unes persones i aquestes persones escullen al president i formen el govern, per la qual cosa són necessaris 68 parlamentaris favorables. A partir del resultat electoral, la manera d’aconseguir aquests 68 vots es diu “pacte” i és, com espero que tothom ho entengui, perfectament democràtic, legal i legítim.

– La no-llei electoral catalana vé del primer estatut de Sau, que diu que a Catalunya queda pendent fer una llei electoral i fins llavors s’agafa el sistema electoral que es fa servir a Espanya. USEASE: els catalanets de carrer votem una llista tancada. Aquest sistema fa que no votem a un candidat a Honorable, si no a tota una llista. El sistema atorga tants escons per tant percentatge de vots. Aquests escons els ocupen els integrants de les llistes que s’han presentat, que després s’encarregaran de pactar i nomenar un Molt Honorable d’entre els caps de les llistes, que després s’encarregarà de formar govern… sempre i quan es sumin els 68 escons minims per a formar una majoria (veure primer punt).

– Quan un candidat:

• presenta un DVD carregant-se a tots els altres candidats només un dia abans que comenci la campanya electoral
• va al notari i signa que no pactarà amb tal o qual partit (per cert, algú ha llegit el document notarial de’n Mas? Jo si, i es podrien dir unes quantes coses més sobre aquest Al notario pongo por testigo, que nunca mais pactaré con el Partido Popular)
• equipara aprendre idiomes amb beneficis tributaris
• promet més carnets de punts (DGT, Caprabo, Mercadona, Vodafone… només faltava el “Carnet de bon immigrant de la Generalitat de Catalunya”…)
• propaga la idea (democràtica?) que qui guanya les eleccions amb vots ha de ser el president i si no és així, Catalunya es trencarà (em sona de quelcom…)

Quan un candidat fa tot això, després d’haver estat el seu partit governant per majoria absolutista i no canviar ni lleis electorals ni estatuts i fer poca cosa més que fomentar la rabia i el mal rotllo contra Catalunya (i qui digui el contrari menteix com un vellac o no coneix l’història recent del seu país)… és que encara no entenc com pot pretendre fer res més que tenir la decència de callar i acceptar el joc democràtic al que ha jugat durant 23 anys al Parlament de Catalunya, al que encara juga ara a molts ajuntaments i que ara critica tan aferrissadament amb l’amenaça democràtica(??) de “fractura social”: el pactisme: un dels molts fets diferencials catalans…