Avanzando hacia el pasado

En los últimos días de silencio y meditación (y altas dosis de antigripales) he escuchado varias menciones acerca del camino que parecen estar tomando los eventos actuales.

Ayer por la radio, un tertulianista comentó que se estaba recuperando una de las tradiciones Romanas más básicas. En ese momento estaba al borde del orgasmo en el coche (con el peligro que entraña), cuando el señor va y suelta que estamos volviendo al sistema de “esclavitud por deudas“.

Obviamente el bajón fue tremendo. El tema surgió con las peticiones rechazadas de la dación del pago de las hipotecas, con lo que el tertulianista enlazó con un bonito juego malabar, el hecho histórico que en la Roma antigua uno podía pasar de ser ciudadano a ser esclavo de sus acreedores, con que ahora te desahucian y pasas a ser esclavo del banco, o algo así.
Continua llegint

Anuncis

Prohibamos los burqa

Como estamos ya en Semana Santa (Hosanna! Hosanna!), recupero un artículo que escribí allá por Julio de 2010.

Estas mujeres deben recuperar su dignidad robada

El pasado julio, Pere comentaba sobre la responsabilidad de los ayuntamientos en la política estatal, sobretodo en los casos de prohibiciones del burqa.

Quiero alentar desde ya mismo a todos los ayuntamientos a que sean valientes y empiecen a prohibir los burqa, y que se haga lo más rápido posible. Si, si. Lo que oyen. No es que me haya convertido en prohibicionista. Soy tanto o más libertario que ayer y solamente defiendo la Dignidad Humana®. Y precisamente por eso quiero que se prohiban todos los tipos de burqa, tanto los femeninos como los masculinos. Ah, ¿que no sabían que existen burqa para hombres? ¡Pues si que los hay si! Pero están tan integrados que ya pasan desapercibidos, a pesar de ser terriblemente populares. Supongo que es debido a una extraña herencia cultural.

Estos hombres también necesitan recuperar su dignidad
Se trata de los famosos cucuruchos nazarenos que cada primavera salen a la calle a imponer manifestar sus creencias religiosas. Y a diferencia de las mujeres veladas, a estos señores les bendicen, les lanzan alabanzas, ¡e incluso les cantan!

Que pasa, ¿que los hombres no tienen dignidad? ¡Ya está bien de ablación cerebral desde pequeñitos! Los Niños (por favor, ¡Pensad en los Niños!®) no tienen ninguna culpa de las creencias religiosas adoctrinatorias de sus padres y deberían tener derecho a decidir qué religión quieren profesar.
¿Y qué decir de la seguridad? ¿Quien me asegura que bajo estos ropajes, cadenas de oro y guantes de terciopelo no se esconde un asesino o un terrorista?
Y eso por no hablar del hecho de miles de personas encapuchadas, caminando con antorchas encendidas y en formación casi militar por la calle… a mi me recuerda todo a tiempos muy oscuros

Como muy bien dicen los defensores de la prohibición en nombre de la libertad, ha llegado el momento de prohibir en todos los sitios estas vestimentas repugnantes, insalubres, socialmente segregatorias, facilitadoras del terror y criminalmente útiles, en todos los lugares públicos.

He llagado la hora de defender la dignidad de todas estas personas atrapadas bajo quilos y quilos de tejido discriminatorio. Es el momento de desnudarnos de ropajes esclavizadores. Es hora que todos mostremos nuestra cara cuando caminemos por las calles del país, llevando antorchas encendidas, carritos de la compra o armas automáticas.
Ha llegado el momento de vernos las caras… todos…

Faci com jo i no es fiqui en política

Ja fa temps que vaig explicar per què procuro no llegir la premsa espanyola. Tampoc la que s’edita a Catalunya. I ahir ho recordava.

Serà per això que no m’he assabentat de l’assuntu Tremosa fins que en Martí i en Pere ho han comentat al Twitter.

Tot i que no fa just 24 hores el gran líder catalunyista tranquil·litzava les masses assegurant una campanya electoral tranquil.la, els nans ja comencen a créixer… o no…
El que més m’extranya és que hagi estat Ramón Tremosa i no Felip Puig qui hagi obert el Barril de Merda de Pandora.

Mentre escric no puc evitar pensar quan i com començaran a sorgir les rèpliques per part dels respectius candidats, caps de premsa, portaveus, comissaris polítics, et cetera: Iceta, Mayor Zaragoza (ai no!), Rivera, Herrera, Puigcercós, Ridao i companyia.

Després, quan els índex de participació tornin a baixar i centenars de persones celebrin els resultats del diumenge 28 de Novembre cremant i destruint mobiliari urbà a Canaletes i/o la Cibeles, tota aquesta corrua tornaran a entonar el mea culpa, a parlar de la desafecció i cacarejar sobre les possibles raons i i les improbables solucions.

Potser és hora de mirar cap a una altra banda, però em temo que al final, tota aquesta tropa que, just un any després que es destapessin els dos escàndols més espectaculars de corrupció política dels darrers lustres i que, no ho oblidem, ha esquitxat a absolutament tot l’espectre polític (tot i que ja sabem que l’amnèsia impera en aquestes latituds), es dedica a comparar-se mútuament amb episodis trists i lamentables de l’ història del país aconseguiran que una enorme quantitat de gent es decideixi per un dels aspectes que ara tant critiquen de l’antic règim. Aconseguiran que els ciutadans facin com ell i no es fiquin en política ni en vulguin saber res.

Flac favor a la Democràcia. Això amb ell no passava.

Prohibim els burqa

Aquestes dones han de recuperar la dignitat robada

Ahir, en Pere parlava sobre el paper dels Ajuntaments en la política estatal, sobretot en el cas de les prohibicions del burqa.

Jo vull encoratjar des d’ara mateix a tots els ajuntaments a que siguin valents i comencin a prohibir el burqa i que ho facin el més aviat possible. Si si, el que llegiu. I no és que de cop m’hagi tornat prohibicionista. Sóc tant o més llibertari que ahir i només defenso la dignitat humana. I per això vull prohibeixin tots els tipus de burqa, tant els femenins com els masculins. Ah, que no sabieu que també hi ha burques masculins? Doncs si que n’hi ha si! Passa que els tenim tant ‘nostrats’ que passen desapercebuts, però son molt populars, suposo que per alguna mena d’herència cultural un tant estranya.

I aquests homes també
Es tracta dels famosos cucurutxos nazarenos que cada primavera surten al carrer per a manifestar les seves creences religioses. I a diferència de les dones velades, aquests senyors reben benediccions, alabances i fins i tot els canten!!

Què passa, que els homes no tenen dignitat? Ja n’hi ha prou d’ablació cerebral des de petits! Els nens no tenen culpa de les creences religioses i adoctrinatories dels seus pares i haurien de tenir el dret a decidir quina religió volen professar.
I que dir de la seguretat? Qui m’assegura que sota aquestes robes, cadenes d’or i guants de vellut no s’hi amaga un terrorista?
I no parlem del fet de persones encaputxades amb torxes enceses caminant en formació militar pel mig del carrer… a mi em recorden temps molt obscurs…

Com molt bé diuen els defensors de la prohibició en nom de la llibertat, ha arribat el moment de prohibir a tot arreu aquestes vestimentes repugnants, insalubres, socialment segregatòries, facilitadores del terror i criminalment útils als llocs públics.

Ha arribat el moment de defensar la dignitat de les persones atrapades sota quilos i quilos de teixit discriminatori. És el moment de despullar-los de robes esclavitzadores. És hora que tothom mostri la cara quan camini pels carrers del país, porti torxes enceses, carrets de la compra o armes automàtiques. Ha arribat el moment de veure’ns les cares… tots…

La paranoia de Nash: una ment esquizofrènica

A un dels seus darrers articles, Sonia comentava el dilema del presoner, la teoria de jocs i l’equilibri de Nash, desenvolupats per John Nash.

Quan va desenvolupar tota la seva teoria, John Nash era un esquizofrènic sense diagnosticar que treballava a la RAND Corporation. Els primers experiments de la seva teoria de jocs els va fer amb les mateixes secretàries de la Corporació, que en comptes de decidir-se per la traïció, van decidir col·laborar.

A en Nash no li van agradar els resultats obtinguts, que mostraven que els ‘presoners’ estaven més disposats a col.laborar entre ells i passar el menor temps a la presó possible. Així que va dir que les secretaries no eren subjectes aptes per aquella mena d’experiments, perquè no seguien les regles establertes… i va seguir ‘experimentant’, animat per les veus dins el seu cervell, fins que va trobar els resultats que ell volia.

Una de les peculiaritats de l’ esquizofrènia paranoide és, precisament, la paranoia: un procés de pensament totalment distorsionat que es caracteritza per ansietat, por, deliri i creences persecutòries corresponents a complots inexistents.

L’equilibri de Nash no és res més que l’equilibri al que arribarien dos presoners esquizofrènics paranoides que pensessin que tothom va en contra seu i, per tant, escullen la traïció. És l’opció més lògica? Si, si seguim la lògica de pensament d’un paranoic.

La mala sort del cas és que l’ equilibri paranoic de Nash va dominar tot el procés de la Guerra Freda i va crear tota una sèrie de fills que encara duren avui, tant en el camp militar (es va assegurar que el fet que no esclatés una guerra nuclear va ser gràcies a aquest equilibri paranoic), però també al camp civil, especialment a l’economia. El resultat es que, si bases l’existència humana en que tothom va en contra teu i implantes la sospita permanent, sorgeixen coses com el teatre de seguretat, la guerra contra el terror i l’economia del tot s’hi val.

Qualsevol cosa que surti d’una ment esquizofrènica, serà igualment esquizofrènic i per tant no pot ser bo per a ningú.