Els drets

Podria ser que d’ara en endavant parli bastant d’Apple. Per començar, un petit comentari sobre la gestió de drets i privacitat.

Resulta que Apple obrirà un centre de dades a la Xina, i per fer-ho, ha hagut de complir amb certes demandes del govern xinès, que segons diuen a NYT, posen en perill les dades i els drets dels clients xinesos.

Caldria no oblidar que aquí els qui no respecten drets ni llibertats universals son, per començar, els del govern xinès, que manté l’ordre i el control amb ma de ferro —i pistoles quan cal— des que Mao va iniciar la Revolució Cultural. I tampoc caldria oblidar que tots els països del món fan business amb la Xina —i, per tant, passen per l’adreçador.

Mentrestant, aqui a casa i a la resta del mon occidental, s’ha aprovat la nova carta verda: el passaport covid, que serà l’unica forma de poder sortir del teu país legalment des d’ara fins ves tu saber quan. I tots a aplaudir.

Però Apple traidors a la democràcia i a occident. Oi tant. Clar.

Tomàquets postelectorals

Diu Jordi Barbeta que “És evident que si els independentistes tornen a demostrar que són incapaços de remar en la mateixa direcció, no només perdran les eleccions. Pot ser que la gent els rebi als pobles llançant-los tomàquets”.

Ja fa dies que els hauriem d’haver rebut a pedrades. Perquè la repressió de la que parla en Barbeta, les porres, han vingut de part del Govern de Catalunya. No cal que surti ningú a fer-se l’ofès/a. Si a la policia de Catalunya no la controla al 100% el Govern de Catalunya, és que el Govern de Catalunya no existeix.

És allò que “o fas política o te la fan”. Com el recurs a la suspensió de les eleccions, o el recurs al règim obert de Els Presospolítics(tm).

Aneu fent “política”, aneu.

Campanya electoral

Hagámoslo: el què, exactament?

Al costat de la gent: de quina gent? De la gent a qui vau deixar tirats, com els professors de Sant Andreu de la Barca? O al costat de la gent a qui vau deixar tirats a partir del novembre de 2017, que a molts els hi heu fotut la vida enlaire (gent sense ulls, sense testicles, amb seqüeles mèdiques i psicològiques per fractures i per tota la violència que van patir per defensar-vos a vosaltres?

Un nou cicle per guanyar: un nou cicle, presentant a les mateixes persones que van liderar el cicle anterior, i saltant-vos, com fan els bons espanyols, les normes internes quan convé? Per guanyar exactament què?

Si t’ho penses: més val no pensar en tota la merda que heu creat, ni en les punyalades per l’esquena, ni en tota la gent a qui vau deixar amb el cul enlaire a partir del novembre de 2017, que a molts els hi heu fotut la vida enlaire (gent sense ulls, sense testicles, amb seqüeles mèdiques i psicològiques per fractures i per tota la violència que van patir per defensar-vos a vosaltres.

Per ser lliures: la llibertat s’exerceix quan toca, quan tens tot un país a qui han obert el cap, buidat ulls i enviat a l’hospital per defensar aquest exercici de la llibertat.

El canvi que Catalunya mereix: el que es mereix Catalunya és algú que sàpiga escriure una frase en català sense ajuda d’un traductor automàtic.

Para que ganemos todos: i després, què? Vau guanyar les darreres eleccions, i per no fer, no vau ni tan sols intentar formar govern.

Recuperemos Catalunya: per què? Com? A hòsties, si cal?

Si t’ho penses, fem-ho. Un nou cicle per guanyar el canvi que mereix Catalunya, al costat de la gent. Recuperem Catalunya per ser lliures. Per a que guanyem tots.

Jo tan sols em conformo amb una classe política que no defraudi, que no robi, que prengui seriosament i que treballi per als ciutadans, i no per enriquir-se a ella mateixa.