Recull d’articles (número 13)

Després d’un diumenge de descans per microvacances (aquí, no a la vida real), tornem amb el recull d’articles, enllaços i coses interessants trobades per la xarxa. Com sempre, a més d’aquesta selecció podeu consultar la resta a la pàgina de marcadors o a Twitter.

• Comencem fent un cafè als túnels del metro de New York. Més que res un article ‘gràfic’, però que evoca llibres llegits fa molts anys amb una estètica més aviat ciberpunk. Si per alguna casualitat algú llegeix això des de la ciutat que mai dorm, s’agrairia un parell de fotos del lloc… o no… que potser resulta que és un simple puesto de cafè i es desmitifica la història…
• La segona part de Dejados atrás: de las milicias a Trump, de Jesús Pérez. El segon paràgraf el podria signar jo!
• Nicholas Carr pot ésser vist, a vegades, com un neo luddita. En un article al Los Angeles Times ens mostra la seva cara més oposada al concepte. Els perills de la Internet de la vigilancia fa temps que els anem dient, però en Carr ens fa un recordatori molt necessari, i que expandiré, si Déu vol, aquesta setmana aquí al blog.
• I seguint amb els avisos per a navegants sobre la futura legislació restrictiva, avui és el New Yorker qui fa apologia del “si fas servir criptografia, ets un terrorista”. Jo he fet servir TrueCrypt durant uns quants anys. Però articles com aquest, associant aquesta eina a programadors obscurs que creen imperis de tràfic de drogues i terroristes del DAESH, comporten el que deia la introducció al manual de PGP: si es prohibeix la criptografia (i la privacitat), només els criminals podran fer-la servir. Anem badant. Bola extra: malvats hackers ataquen un sistema de rescloses de Rye, a l’extra-radi de New York… Bola extra 2: Cal fer alguna cosa abans que sigui tard…
• N’Eudald Espluga va fer una boníssima apreciació al debat sobre el fet de llegir. Llegir coses i llegir molt és bo. Però, també, el que diu més de nosaltres és allò que deixem de llegir. Llegiu-lo!
• I seguint amb el tema de la lectura, un parell de peces extretes de la selecció de Bernat Ruiz: Aharón Quincoces es pregunta, i bé que fa, per què la xarxa hauria d’incitar a la lectura, i fa un parell d’apreciacions molt interessants. L’altre, explica un nou model de llibreria i el concepte Espresso Book Machine. I ara vull anar a New York.
• Per acabar, una nota de Samizdata sobre la cultura i la seva apropiació que bé podríem estudiar amb relació al debat lingüístic que té ocupada la realitat catalana.

Que tingueu un bon diumenge!

Spime case study: Live Clöthing

Abans-d’ahir comentava el vídeo de Bruce Sterling on es mirava la seva teoria de l’spime, el fabbing i la Internet de les coses, per si hi havia errades importants passats cinc anys després de publicar-la.

En aquests dos dies a casa hem estat donant voltes al tema i, per sinergies, casualitats, serendipitats o com li vulgueu dir, ens han contactat persones interessades en conèixer la nostra experiència amb LiveClöthing.

Així resumint, Live Clöthing va ser el primer spime aplicat al món de la moda, ja fa dos anys.

Cada una de les peces de roba que fèiem, tenia nom i cognoms i una història inicial que l’ usuari-comprador-propietari-padrí havia d’ajudar a seguir. Les peces parlaven per si mateixes, i hom es podia fer fotos amb elles, publicant-ho i posicionant-ho tot a un mapa.

Això permetia als usuaris veure si a la ciutat on estaven o anirien de vacances hi havia més peces de roba vives, i quedar amb elles i els seus companys humans. D’aquesta manera, intentàvem que la roba tornés a tenir el valor que tenia el “traju dels diumenges”.

Així que, aviat, en farem públic el codi per tal que el Live Clöthing segueixi el seu propi camí.