Mentre mitja Catalunya esperava la nevada, un quart es quedava a casa per la neu, i la mermeta restant havia de ser rescatada de la mateixa, per aquí hem anat fent la recopilació setmanal –ara si, i per segona setmana consecutiva!– d’enllaços, articles i #coses que vull compartir-vos.
I com que n’hi ha uns quants, anem per feina:
- Sabeu per què els anglesos no fan soroll en esmorzar? Meravellós. Perquè he descobert que sóc anglès.
- Dos del musicòsof de la tribu, i ambdós relacionats amb el periodisme. El primer, sobre el sou de la regidora de mobilitat del Cap i Casal (i de pas el de la Terribas) i el tractament dels mitjans. El segon, somniant una vaga de periodistes que, lamentablement, no s’esdevindrà. A mi, com ja vaig dir, només em queda el somni de la vaga indefinida de consumidors de premsa. Com el meu sindicat no te gaire poder de convocatòria, doncs tampoc.
- A The Newyorker parlaven de les teories conspiratòries sobre el Zika. Que si mosquits modificats genèticament, que si Montsantos… Molt bona reflexió, i un nou recordatori del per què és important repetir i recordar –valgui– certs temes per no caure en la histèria.
- Un articlet sobre el meu recentment descobert, i futurament adorat, Camus. Com enfortir el caràcter i ennoblir la ment en temps difícils. Fa molta falta això. I a través dels enllaços de l’article, també vaig arribar a La Déclaration de l’indépendance de l’Esprit. No deixeu de llegir-la. Té parts precioses.
- Sobre participació, també dos. El primer, de Carlos J. Gil, La democracia no representativa no es representativa, que tot i ser obvi, resulta que no ho és tant. I el segon, pel company Jose Alcántara, (aka Versvs) sobre els límits de la participació ciutadana. De lectura obligatòria per a tothom. Els comuns i defensors de l’assemblea-per-tot no el trobaran adient, per raons obvies, però l’haurien de llegir. Per si de cas sona la flauta. Tampoc deixeu de llegir-los.
- Ebooks. Per què els serveis de subscripció per rebre llibres electrònics no funcionen? A Forbes llancen un parell d’idees que tenen a veure amb les grans editorials. I per altra banda, l’autoedició de llibres en format digital puja i puja. I els beneficis? També.
- I per acabar, una micona d’humor, que bona falta fa. Sabeu què és fer un Martín Vazquez? Llegiu-ho a Martín Vázquez y el sexo. A mi em corria una llàgrima galtes avall!
I bé, espero que tingueu un bon diumenge i que la setmana que ve s’enllaci el tercer recull consecutiu! Cuideu-vos.
