El futur de la xarxa a Catalunya

close-internet-aheadUn dels punts forts dels mandats de l’ Obamessies, i que aquests dies torna a agafar volada, ha estat el suport a la Net Neutrality, que per als qui no ho coneguin, és el principi pel qual no es discrimina, en termes de velocitat/ample de banda, cap bit que corre pels seus cables.

El problema principal, o al menys el més mediàtic, és el que sorgeix quan tothom volem veure algun capítol de sèrie o alguna pel·lícula mitjançant streaming. Com que l’ample de banda és el que és, tot s’ alenteix. I aquí entra el fantasma de “L’Internet de dues velocitats”, on els qui tinguessin més diners podrien pagar per un accés amb més ample de banda.

La cosa està en qui ho paga: les empreses de streaming com Netflix, Amazon, Sears o Hulu als US o Filmin i derivats aquí a prop? O nosaltres els usuaris finals?

A Campaign for Liberty ho tenen clar: el problema de la Neutralitat de la Xarxa, si és que existeix, és un problema del capitalisme clientelar, d’una lluita entre els proveïdors d’accés a Internet i els proveïdors de contingut (majoritàriament audiovisual) per aconseguir que el Govern actuï en favor seu.

La situació a casa nostra

Segons l’ informe número 5 del Llibre Blanc per a la Transició Nacional, dedicat a les Tecnologies de l’Informació i la Comunicació (punt 5 “El marc legal de les TIC” Pàg 20 i ss), es recomana seguir amb el marc legal vigent en el moment de la independència per després elaborar una legislació pròpia.

Això ens porta a assumir, temporalment coses horrendes com la Ley General de Telecomunicaciones, la Ley de Propiedad Intelectual, la Ley de Economía Sostenible i d’altres zombies, mascarades i atropellaments als drets dels ciutadans.

El camp dels proveïdors d’accés a Internet és el que és, un mercat falsament liberalitzat que en realitat és un oligopoli en que la majoria d’actors lloguen l’infraestructura a l’empresa que fins fa uns vint anys regentava el monopoli absolut.

Per no disposar d’infraestructures pròpies, la majoria de proveïdors es limiten a revendre el que s’ anomena “el darrer quilòmetre”, el tram de cable que va des del router de casa a la centraleta de banda ampla més propera, i és en aquest coll d’ampolla el que causa la majoria de problemes, incloent les sospites de pacte de preus dels diferents operadors en els darrers anys.

Regular o no regular?

Caldria regular aquesta situació en el possible futur d’un nou País Anomenat Catalunya? I si la resposta és si, com?

La reacció principal de qualsevol polític professional és regular. Però no sempre és la millor ni la més indicada. Lamentablement, i com deia a l’article de presentació d’aquesta mini-sèrie, l’ informe del CATN no proposa absolutament res, ja que el punt 9.7, que és on en teoria s’hauria de fer la proposta tal i com es fa en els altres aspectes com el transport per carretera o ferrocarril, és exactament el mateix que el punt 4.6, entenc que per un excés de “Copiar i enganxar”. He preguntat per l’error però encara no he rebut resposta.

Qualsevol sistema legal amb milers de normes i lleis enllaçades unes amb altres causen una inseguretat jurídica enorme, que va de no saber si pel fet de sortir al carrer s’està cometent algun delicte o infracció, a que les penes i sentències que es dicten no s’arribin a complir per la raó que sigui.

Normatives de nova creació com pot ser la regulació del dret a l’oblit a Internet, promogudes amb tota la bona intenció del món, estan emprant-se per a eliminar passats sospitosos i delictes, quasi bé fent realitat la distòpia que relata Ray Bradbury a Farenheit 451.

Endurir lleis i penalitzacions només comporta que més gent compleixi requisits per a ser considerada “delinqüent”, però com per la raó que sigui no s’arriben a aplicar les penes i sancions, la llei no farà la seva funció dissuasiva. Només cal tenir presents les sancions per retirades de carnet de conduir, quan hi ha qui es vanaglòria de no haver trepitjat mai l’autoescola i estar circulant de fa més de 30 anys.

Sumem amnisties fiscals (modificació arbitraria de la llei vigent) o, tornant al tema que ens ocupa, les perreries de les que som víctimes quan volem donar de baixa qualsevol servei de telefonia/internet, quan ens cobren serveis no contractats, trucades no realitzades, etc…

Com a bon defensor del “Little Government”, crec que és infinitament millor un sistema legal el més lleuger possible, amb poques normes, definides de forma senzilla i clara, així com un sistema de sancions igualment clar i simple i que s’apliqui de forma estricta. Heretar el marc legal espanyol en temes de tecnologia i Internet és la pitjor idea existent.

Per tant, la primera proposta clau seria que, en cas d’haver d’heretar per qüestions pràctiques el marc legal vigent espanyol, això tingués una data límit no superior a 12 mesos, en els quals s’hauria de definir i crear la nova, i molt petita, legislació relativa amb Internet.

Un any és molt poc per tractar aquest tema, i hi han altres coses molt més importants? Que no diem que Catalunya necessita Estructures d’Estat? Internet és una d’aquestes principals estructures, i en 12 mesos hi ha temps per a fer el mínim imprescindible, a l’hora que no es permet que els grups de pressió ofereixin els típics suborns als legisladors.

(Continuarà…)

Imatge retocada d’un original de The Local People Photo Archive

Internet i Catalunya

Amb les noves possibilitats que comporta la més que possible independència de Catalunya, hi ha molts aspectes a tenir en compte. Nova Constitució, sistemes legals, Estructures d’Estat… Un d’ells, que per ‘tradició personal’ m’és propera i m’interessa és el futur d’ Internet.

Com serà Internet a una Catalunya independent? Per quins principis es regirà? Serà la Generalitat un govern que vulgui controlar-la? Deixarem que ho faci? Caldrà organitzar un sistema de “checks & balances”? Caldran associacions a l’estil EFF o Open Rights Group?

El Consell Assessor per a la Transició Nacional va elaborar el seu famós Llibre Blanc, que en l’ Informe 5 treballa els aspectes d’Internet. Malauradament, i penso que per un excés de “copiar i enganxar”, les propostes clau no apareixen a l’informe, ja que el punt on s’haurien de detallar, el 9.7, és idèntic al punt 4.6.

Però tot i que hi fossin, hi ha moltes preguntes que s’hauran de respondre, ja que Internet forma part dels països normals. I si volem un país normal, haurem de tenir tot això, i més, en compte i parlar-ho: Internet acostuma a ser un d’aquells temes del que la política hi passa de puntetes, a no ser que sigui per engabiar-ho tot.

Amb aquest, començo una petita sèrie de posts on la temàtica serà Internet, la llibertat a la xarxa, la neutralitat de la xarxa i com tot això s’aplicaria al possible nou paiset nostre, que inclourà articles antics revisats i d’altres perles com algun correu electrònic enviat als Molt Honorables Presidents i/o a algun Honorable Diputat.

Que els posts que vinguin siguin aportacions, idees i propostes a un debat que, amb el temps (però no gaire enllà que si no lleparem!), espero que s’acabarà gestant.