Recull d’articles (número 17)

A poc a poc s’acosta el quart de centena –per dir quelcom mig solemne–, tot i que no de forma seguida. Avui, després d’una pausa curta i just abans d’una altra més llarga per vacances, reprenc la meva selecció de coses que trobo dignes de compartir amb els pocs lectors d’aquest blog. Aquest cop veureu que no són gens actuals, perquè l’actualitat, a vegades, supera la meva resistència.

I com començo a desvariejar… som-hi?

• El tema de la factura elèctrica i la sobirania energètica m’interessa de fa temps. Passa que sóc un xic mandrós. Si no ho fos, podria seguir les instruccions que ens dóna Kris De Decker per tal de desconnectar la nostra llar de la xarxa elèctrica. I ho fa a un municipi de l’àrea metropolitana de Barcelona. De la costa. Misteris…
• Ara que estem en campanya electoral, (gairebé) tots els partits diuen que volen abaixar els impostos. Doncs a la Rússia tsarista n’hi havia un, d’impost, sobre la barba. Si us fa gràcia, us deixo aquest text on s’explica que aquest impost s’està començant a reclamar avui en dia al Regne Unit. Aneu fent elogi de l’imperi, aneu!
• I parlant d’imperi, aquesta setmana ha sigut prolíficament sinèrgica en temes imperials. Biel Figueras publicava Jordi Pujol, el penúltim imperialista i Enric Vila El catalanisme i Ciutadans. Jo també vaig dir alguna cosa, però no és aquest el lloc on fer autoreferència. Curiosa la –ejem–confluència.
• Ja fa un parell de Reculls que el vull posar però sempre me n’oblidava. En Pere Quintana enviava per correu My Year in San Francisco’s $2 Million Secret Society Startup, un article llarg sobre una mena de startup misteriosa, una mena de club secret que té algunes reminiscències –o pretensió d’imitació– maçòniques. Molt curiós i divertit de llegir, sobretot el final del xiringuito.
• En Josep Sala, gironí de Dinamarca Noruega, ens comentava fa un parell de setmanes quins son els ritmes a Trondheim quan arriba l’estiu. I ara tinc ganes de fer un kaffe og kake.
• De tot el vendaval polític en què s’ha vist involucrada la CUP, em quedo tan sols amb l’article que en Boaz Vilallonga publicava a Mozaika: El jueu en la política catalana. El que s’hi diu és, lamentablement, el de sempre. El fet jueu, a Catalunya, és poc més que moneda de canvi.
• Recordeu el tema de la bombeta que fa més de cent anys que funciona de forma ininterrompuda? Gonzalo Martín en parlava fa dies a Criticidades. Però la cosa no va de bombetes. O sí. No sé…
• Si voleu anar a fer una ruta gastronòmica pel Camp, en Miquel Bonet és el vostre contacte. Ara, calceu-vos.
• I, per acabar, un llegit d’avui mateix. A Què són les catedrals sinó les pedres del sepulcre de Déu fan una exposició prou interessant del pensament Nietzscheà. Recorda molt a la definició de profecia, en tant a les advertències que feien els profetes d’Israel, no a la versió cristiana de «predicció».

I fins aquí el recull d’avui. Que tingueu un bon diumenge.