Semana Santa… ¡holy shit!

Reserva espiritual (definición gráfica)

Dice la leyenda, que hoy hace 1978 años un señor se convirtió en zombie y renació de entre los muertos al tercer día tras haberle flagelado, pegado una paliza, partido la cara, escupido y finalmente ser clavado a un pino, para partirle las piernas y atravesarle el corazón con una lanza.

Pero como dice el diccionario de algunos, el monoteísmo son aquellas únicas formas de ver e interpretar unos mismos hechos históricos a lo largo de los siglos.

Algunas de las opiniones divergentes coinciden también en otra cosa: la fagocitación, re interpretación y apropiación de los mitos y dioses antiguos.

The prophet is on fire!

Si vamos hacia atrás, los musulmanes, el monoteísmo más joven (con el permiso del ateísmo y el cientifismo), no-celebran estos días el nacimiento nada más y nada menos que el Profeta, nacido según dicen, un lunes 22 de Abril. Huérfano de padre muy joven, se crió con su primo Alí Ibn Abu Talib, que fue el primer converso al Islam. Tras la muerte del profeta, muchos querían que el primo Alí fuera designado su sucesor y Califa. Esos muchos conformaban el grupo conocido como Shi’at Ali, o partidarios de Alí. Pero al final ganaron los que querían que otro fuera el sucesor, conocidos como sunníes.

Pero lo mejor de todo, es que la leyenda dice que Alí, que como su primo era descendiente del mismo Abraham, nació en el interior de la mismísima Kaaba, permaneciendo allí durante tres días antes de salir al exterior, donde el mismísimo profeta le alimentó por primera vez.

Tras el asesinato del tercer califa suní, se eligió finalmente al primo Alí como sucesor del Profeta. Luego le acusaron de instigar el asesinato de su predecesor, lo que generó la primera guerra civil islámica, apenas 40 años después de empezar.

Alí fue asesinado mientras rezaba en la mezquita de Kufa, lo que situó primero a su hijo Hassan a la cabeza de la facción shiita, que renunció al poder en favor de su hermano Hussein, que instauró la noble tradición islámica del martirio por decapitación, y la otra noble tradición de los enfrentamientos entre los bandos shií y sunní.

Seguro que a nadie se le escapan las múltiples similitudes entre Mahoma y su primo Alí con Jesús y su primo Juan, llamado el Bautista.

Por su parte, como bien sabemos aquí tras cientos de años de ser la Reserva Espiritual de Europa, el monoteísmo necrofílico celebra el linchamiento y empalamiento de su mesías salvador (Jesús, Ieshua en hebreo, que significa ‘salvación’) y su posterior resurrección y ascensión ‘al tercer día, como ya decían las escrituras’, conformando el culto zombie que conocemos en la actualidad.

Por otro lado el monoteísmo judío, originador de los demás, celebra estos días el éxodo y liberación del yugo de los egipcios gracias a Mosiés. Pero hay que recordar qué conlleva el pesach o la pascua judía, cuya celebración dura 8 días: las plagas de Egipto que empezaron con el Nilo teñido en sangre y terminaron con la muerte de todos los primogénitos, llevando a la huida de Egipto cruzando el Mar Rojo de las cañas (Yam Suf en hebreo, traducido como ‘Sea of Reeds’, y de ahí ‘Mar Rojo’) y marcando el inicio del calendario bíblico, culminando en el Sinaí donde el Dios de Abraham grabó en piedra los 10 mandamientos de la ley mosaica y se los dio a Moshé para que los difundiera entre su pueblo.

Moisés Heston reflexionando sobre el marrón que le acaba de caer

Tras ello vino un cisma entre los idólatras adoradores del becerro de oro, posiblemente Baal, del que por cierto tampoco se podía pronunciar su nombre, y que años más tarde se convertiría en Baal-Zebub, Belcebú para los amigos.

Pero dando un salto hacia adelante, nos encontramos con el politeísmo romano, que justamente éstos días celebraba los Ludii Megalenses en honor de la Diosa Madre, Cybele.

Dejando a parte la bazofia new-age del día de la Madre Tierra, el culto a la Diosa es uno de los más antiguos de la historia de la humanidad, ya que es el culto a la fertilidad. Precisamente el mito de Cybele y Attis contiene elementos como la castración, gestación, nacimientos, árboles cortados y cuerpos que renacen de entre los muertos. Por no hablar de Osiris.

Monoteísta futbolero profanando a la Diosa. ¡Muerte al hereje!

Durante las fiestas dedicadas a Cybele, se transportaba la imagen de la Diosa, tallada en piedra negra, por las calles de Roma con un gran jolgorio, bailes, danzas y ritos orgiásticos que llegaron a tal punto que hasta se publicó un edicto poniendo ciertos límites.

Por cierto, Cybele, como muchos otros cultos, vino de Frigia, al igual que los “gorros frigios”, una especie de sombrero puntiagudo que a menudo vestían los participantes en procesiones.

Pero esto, así como Mithras o la evolución del culto a Isis hasta nuestros días, mejor lo dejo para otro día…

Mites: Cybele i Attis

Els mites

Són moltes les llegendes i mites sobre Attis i Cybele.

Per exemple a l’antiguitat, quan Zeus intentava posseir Cybele, la deesa mare de la terra i la fertilitat, el seu esperma va caure sobre una roca, i d’aquesta roca va néixer Agditis. Un ésser demoníac amb organs sexuals masculins i femenins, personificació del furor sexual. El seu desig sexual es dirigia tant a homes com a dones, i per això els déus de l’Olimp van decidir castrar-lo per a limitar la seva furia.
Mentre Agditis dormia, el van lligar a un pi i li van tallar els òrgans sexuals masculins. La sang que va caure a la terra va fer créixer un ametller. Amb el temps, Cybele va recollir les ametlles d’aquell arbre i, en menjar-les, va quedar fecundada i va tenir un fill, un noi bellíssim al que va anomenar Attis.

Agditis va quedar prendat immediatament del noi, que va refusar totes les propostes que Agditis li va fer, manifestant el seu desig de casar-se amb Io, filla del rei Mides.
Ferit per la negativa, Agditis va decidir venjar-se i, amb un ganivet d’obsidiana, va castrar al jove Attis, que va morir dessagnat. La mare d’Attis, Cybele, amorosament va recollir el seu cos per tal de que mai es descomposés.

Segons altres mites, Attis, va jurar guardar el temple de la deesa mare de la terra Cybele i mantenir la seva castedat. Però Attis va conèixer la hamadriade Sagaritis, de la qual es va enamorar. Això va causar la gelosia de Cybele, que va tallar l’arbre de Sagaritis. La vida de Sagaritis depenia de l’arbre, per la qual cosa aquesta va morir a l’acte.
Attis, embogit, va fugir corrents i mitjançant una pedra esmolada es va auto-castrar, morint a causa de les ferides. Cybele, avergonyida i dolorida, va decidir tornar a la vida a Attis en forma de pi.

Cybele i Roma

Durant la segona guerra púnica, els romans van consultar els Llibres Sibilins, uns llibres que contenien profecies escrites per les Sibil·les de Cumae, i on s’assegurava que l’única manera d’evitar que Anibal destruís Roma era portant la Deesa Mare Cybele a Roma des del seu santuari a Pessinus.
El rei macedoni de Pèrgam va acceptar i la deesa, tallada en pedra negra, va arribar a Roma el mes d’Aprilis de l’any 210 a.c, on va ser rebuda per una gran processó que va creuar tota la ciutat.
Inicialment situat al Temple de la Victòria del Palatí, el temple de Cybele es va traslladar, ja a l’ epoca imperial, al turó Vaticà.

A partir del 203a.c es celebraven a Roma els Ludi Megalenses, una setmana completa entre el 4 i el 10 d’abril, dedicada a la Magna Mater amb processons, sacrificis, jocs i representacions teatrals, en agraïment per l’ajuda en la derrota d’ Anibal i Cartago.

Mites: Osiris

A l’antiguitat, quan Ra encara governava el món, va ser advertit que la seva filla Nut, la deesa dels espais celestials, tenia tractes secrets amb Geb, i que si algun dia Nut tenia un fill, aquest governaria la humanitat. Per això va maleir Nut impedint que pogués parir en cap moment del mes o de l’any.
Sabent-ho, Nut va preguntar a Thot, Déu de la sabiduria, i aquest va trobar una solució. En una juguesca, Thot va guanyar una part de la lluminositat diària de la lluna a Jonsu, i va fer servir aquesta lluminositat per a crear 5 nous dies, que va col·locar al final de l’any, de forma que no comptaven ni per l’any en curs ni per al nou.
D’aquesta forma, Nut va poder tenir els seus cinc fills. El primer va ser Osiris, anunciat com el gran senyor de totes les coses que va aparèixer banyat per la llum. Després van venir Seth, Isis i Neftis.

Osiris era l’hereu del regne i representava la fertilitat i la regeneració de la terra, mentre que Seth era l’aridesa i les zones desèrtiques.
Amb el temps, Osiris es va casar amb Isis i va esdevenir rei d’Egipte, ensenyant als humans l’agricultura i el secret de l’obtenció del vi, a més de donar als humans lleis, la musica i els va instruir en com respectar als déus.

Quan va haver acabat, Osiris va marxar cap a altres terres, deixant Egipte al càrrec d’Isis. Seth, mentrestant, odiava la popularitat i el poder del seu germà, i mentre Osiris viatjava, va tramar un plà amb d’altres conspiradors i Aso, la reina d’Etiòpia. En secret, va obtenir les mides del cos d’Osiris i va construir un cofre amb fustes nobles, molt ben engalanat… just el que un rei es mereixía.
A la tornada d’Osiris, Seth va organitzar un gran banquet en honor seu. Isis va advertir al seu espòs que hi havia una conspiració en marxa, però Osiris va decidir assistir al banquet de totes formes.

Durant la festa, Seth va mostrar el cofre als assistents, entre els quals hi havia tots els conspiradors, explicant que el donaria a qui hi encaixés perfectament. Tots els convidats confabulats van provar el cofre se se èxit fins que, en arribar el torn d’Osiris, hi va encaixar perfectament. Meravellat per les pintures i la grandesa de l’or amb que estava decorat, va afirmar que, com hi encaixava perfectament, se’l quedava per sempre. Seth, ràpidament, va tancar clavar el cofre amb ajuda dels convidats, el va segellar amb plom i el van llençar al Nil. La corrent el va arrossegar fins a Byblos, on va acabar encastat a un arbust de tamariu.
L’arbust va créixer fins convertir-se en un gran arbre, amb el cofre incrustat, i el rei Malcandre el va talar per a fer un pilar per al seu palau.

Isis alletant el seu fill Horus

Isis, assabentada de la traïció de Seth, va sortir a buscar el cos del seu marit per tota la terra sense èxit, fins que va trobar un parell de nens que jugaven a la ribera del Nil i que li van dir que la ruta que havia seguit el cofre. A més, va descobrir a Anubis, fill d’Ossiris i Neftis, a qui el primer va confondre amb la mateixa Isis, que el va cuidar i alimentar, esdevenint Anubis des de llavors guardià i acompanyant d’Isis.

Isis va arribar a Byblos i va seure a la platja. Les donzelles de la reina Astarté, muller de Malcandre, van trobar Isis a la platja i aquesta els va ensenyar com pentinar-se i les va perfumar. Quan les donzelles van tornar a palau, la reina va quedar meravellada dels seus nous pentinats i fragàncies, fins llavors desconeguts, i elles li van explicar que s’havien trobat amb una dona trista i solitària a la platja, que els havia fet tot allò. La reina les va enviar a buscar-la i va proposar a Isis que es quedés a palau cuidant del seu fill, dèbil i malalt.
Isis va acceptar, assegurant que podia convertir aquell nen en un home gran i poderós, però que ho faria pels seus medis i que ningú havia d’interferir. Poc a poc el nen va créixer, tot i que Isis no l’alletava i només li feia xuclar el dit, i la deesa va decidir fer-lo immortal cremant les seves parts mortals. Durant moltes nits, Isis llençava el nen a una foguera, es convertia en oreneta i volava en torn al pilar del palau on reposava el cofre, lamentant-se.
La reina, intrigada per la recuperació del seu fill, va acostar-se en secret a la cambra d’Isis per esbrinar com ho havia aconseguit. Quan va veure que llençaven al seu fill al foc, va córrer a salvar-lo, privant-lo de l’immortalitat. Isis va adoptar la seva forma real i la reina va descobrir que es trobava davant una deesa. Els reis van oferir tota mena de regals a Isis, que els va refusar i només va demanar que li donessin el pilar de tamariu i tot el que contingués. Un cop a les seves mans, el va obrir sense esforç i va agafar el cofre, tornant el pilar als reis.
Isis va carregar el cofre a un vaixell i va tornar cap a Egipte. Un cop allà, el va amagar als pantans i va marxar a buscar a Horus, el seu fill que havia deixat en companyia de Buto per evitar que Seth el matés mentre ella buscava el seu marit.
Seth va descobrir el cofre una nit, mentre caçava. El va obrir i va esquarterar el cos d’Osiris en 14 parts que va llençar al riu per als cocodrils.

Osiris jutjant als morts

Isis va tornar a sortir a cercar el cos del seu marit, però aquest cop amb ajuda de la seva germana Neftis, esposa de Seth, Anubis i set escorpins. Els cocodrils, en respecte a Isis, no van tocar cap dels 14 trossos del cos d’Osiris ni el vaixell de papir amb el que navegaven els que el cercaven.
Poc a poc, Isis va trobar cadascun dels trossos del cos, excepte el membre viril, que va anar embolicant amb cera aromatitzada i entregant la figura resultant als sacerdots, obligant-los a jurar que l’enterrarien i el venerarien, consagrant-hi també l’animal que ells decidissin, venerant-lo amb els mateixos honors tant en vida com un cop mort.

Isis va reconstruir el cos, i amb la seva màgia va completar la part que faltava, el penis. Amb l’ajut d’Anubis va embalsamar el cos esquarterat d’Osiris, que va esdevenir així la primera mòmia. Osiris no va poder tornar a la terra, i com que va morir com a home però va ressuscitar com un immortal gràcies a les paraules de Toth, va quedar com el déu del món inferior i rei dels morts, que presideix el tribunal del judici de l’ànima dels morts i en dicta el veredicte.

Continuarà…