Investidures

Foto: teinteresa.es
Foto: teinteresa.es
Dissabte vaig assistir a la constitució de l’Ajuntament al poble on viuen mons pares, i on vaig viure jo entre els 3 i els 25 anys. El pare, després d’haver decidit re organitzar l’estructura d’ ERC, es convertia en regidor per imperatiu legal, actuant com a President de la Mesa per ser “l’avi”.

En el moment d’anunciar el resultat de la votació per a escollir l’alcaldessa, la petitissima sala de plens va esclatar. Xiulets, aplaudiments, crits i visques. Un parell de iaies plorant, i una que quasi em cau al damunt quan, nerviosa, volia seure i no ha trobat la cadira.

Des del final de la sala es sentien comentaris que destil·laven certa ràbia. Quan el President de la Mesa anuncià que, per manca de majoria absoluta, l’alcaldessa seria la cap de llista que havia guanyat en nombre de vots populars, algú va deixar anar un “¡con todo su chocho!” de satisfacció.

En acabada la cerimònia i després dels discursos, on el Ciutadà de torn va prometre el càrrec “sin declaraciones histriónicas ni pueriles”, fent al·lusió a la formula de promesa emprada per dos regidors en tant a lluitar per la sobirania de Catalunya, els ‘supporters‘ de l’alcaldessa s’anaven avisant per sortir de la sala, esperar a la sortida de l’ Ajuntament i fer una mena d’aclamació popular.

El mateix ha passat a Barcelona amb Colau, i pel que he vist a la tele mentre dinàvem, també ha passat a molts llocs on ha arribat “El Canvi™”. Badalona, València, Madrid… gent al carrer victorejant, o protestant, per la nova situació. Curiosament, al poble dels pares “El Canvi™” ha consistit tornar a posar a la batllia al mateix partit, que al Twitter els diuen “poscos”, que es va gastar tots els quartos de l’ajuntament en escultures de ferro mal forjat i pintat amb esprai de colors, situades a totes les rotondes del poble. Canviem, doncs.

En general, moltes ganes de canvis, molta il·lusió, però també molta ràbia acumulada. En ocasions aquesta ràbia ve acompanyada de pactes i situacions que sovint requeriran la col·laboració de tres, quatre i fins a cinc formacions polítiques. Cal tenir clar que l’ escena de la baralla a mort entre el Frente Popular de Judea i el Frente Popular del Pueblo Judaico es produirà, només manca saber quan.

Hi veig molts problemes a això del vot de trabucada. Entre ells, que persones nascudes a Catalunya i havent viscut tota la vida a un mateix lloc emprin la retòrica de “los immigrantes no tenemos los mismos derechos que los nacidos aquí“, i que a sobres El Poble™ compri el discurs.

I també que una cosa és dir ¡Si se puede!™, una altra és que tota una població t’escolleixi per a que ho facis i una de diferent és que ho hagis de fer, havent de buscar suports aquí i allà. I finalment, que hi hagi qui s’omple la boca de Transparència™, però ho faci des de grups i plataformes tancades, a les que només hi pots accedir per invitació.

Segurament el lector haurà escoltat, i participat, en alguna conversa amb gent que ara formarà part dels nous equips de govern, i a moltes d’aquestes converses hi surt el “doncs estan una mica cagats, perquè pensaven que no sortirien i ara és una responsabilitat molt gran”.

Aquesta responsabilitat s’haurà d’exercir, i molts dels qui avui comencen una nova etapa amb moltes ganes de fer Nova Política™ hauran d’explicar totes les inconsistències a les que hagin de fer front, els retrauran totes les “traïcions” (alguns ja s’hi han trobat avui mateix) i els qui els van votar els diran que es senten desenganyats.

Això forma part del joc, així que benvinguts. Si volíeu fer política, és la vostra oportunitat. Però el que realment fa una mica de basarda és que molts d’ aquells que avui han quedat fora tornaran, i uns quants ho faran amb unes ganes de revenja increïbles.

Potser aquest Canvi™ generalitzat de les eleccions municipals 2015 es convertirà, a uns quants ajuntaments, en pa per avui i centenars de vaques magres per demà. L’ésser humà es caracteritza per tenir la capacitat de reprimir els seus instints animals… però no sempre ens en sortim.

Anuncis

Pasando de todo

Vengo en son de paz
Mañana está prevista la aprobación en comisión extra-parlamentaria de la Ley de Economía Sostenible.
Concretamente, se aprobará en una Comisión de Economía.

¿Por qué? Pues porque el PSOE necesitará mayoría absoluta de 176 diputados, ya que la ley viene acompañada de una norma complementaria de carácter orgánico, que modifica la legislación relativa a la formación profesional, Educación y Poder Judicial. Y podría no tener esos 176 votos.

¿Qué quiere decir todo esto? Pues que el Gobierno de EH!paña Zombieland se saltará otra vez, por sus caras bonitas, la legalidad vigente de su propio país y legislará por decreto, sin necesidad que las SS, Sus Señoridas (con “d” de desvergüenza e imitando a Chiquito de la Calzada, ese gran exponente del país) justifiquen sus blindados sueldos y pensiones teniendo que votar la cosa. Como en cualquier país de dudosa legalidad democrática. ¿Que dicen? ¿Que el proceso es legal? Si, si. Legalísimo. Tan legal como las elecciones en Cuba. Tubo bom, tudo legal meus amigos.

La verdad es que todo el rollo me recuerda a los viejos tiempos, cuando se vendía gato por liebre y se intentaban colar directivas europeas sobre software en la Comisión de Agricultura, o las Enmiendas Torpedo que se votaron en pleno verano

¿La diferencia? Pues que Europa contiene algún país más o menos civilizado. Por el contrario, los sucesivos Gobiernos de EH!paña siempre han seguido una constante: no respetar ni sus propias normas. Desde 1492. Y no me negareis que el slogan no está chulo…

Pasando totalmente de vuestra puta cara desde siempre. Gobierno de España.

Creo que lo voy a registrar.

En fin, que como ya decíamos muchos y se ha demostrado, las Disposiciones finales de la Ley de Economía Sostenible son obra exclusiva del Departamento de Estado de los Estados Unidos de América, actuando en nombre de la industria del ocio y del entretenimiento de dicho país.

Podría poner los cientos de razones, mías o de la multitud de voces de la blogsfera, por las que la LES en si misma es extremadamente nociva, sin tener en cuenta el fondo del quién y cómo se ha redactado y el método de aprobación. Pero sería un “os lo dijimos” muuuuy largo.

Si mañana todo va mal y se aprueba la LES, habrá que dar un giro y, como siempre recordaba el Sargento de Marines Shaftoe, demostrar un poco de adaptabilidad.

Faci com jo i no es fiqui en política

Ja fa temps que vaig explicar per què procuro no llegir la premsa espanyola. Tampoc la que s’edita a Catalunya. I ahir ho recordava.

Serà per això que no m’he assabentat de l’assuntu Tremosa fins que en Martí i en Pere ho han comentat al Twitter.

Tot i que no fa just 24 hores el gran líder catalunyista tranquil·litzava les masses assegurant una campanya electoral tranquil.la, els nans ja comencen a créixer… o no…
El que més m’extranya és que hagi estat Ramón Tremosa i no Felip Puig qui hagi obert el Barril de Merda de Pandora.

Mentre escric no puc evitar pensar quan i com començaran a sorgir les rèpliques per part dels respectius candidats, caps de premsa, portaveus, comissaris polítics, et cetera: Iceta, Mayor Zaragoza (ai no!), Rivera, Herrera, Puigcercós, Ridao i companyia.

Després, quan els índex de participació tornin a baixar i centenars de persones celebrin els resultats del diumenge 28 de Novembre cremant i destruint mobiliari urbà a Canaletes i/o la Cibeles, tota aquesta corrua tornaran a entonar el mea culpa, a parlar de la desafecció i cacarejar sobre les possibles raons i i les improbables solucions.

Potser és hora de mirar cap a una altra banda, però em temo que al final, tota aquesta tropa que, just un any després que es destapessin els dos escàndols més espectaculars de corrupció política dels darrers lustres i que, no ho oblidem, ha esquitxat a absolutament tot l’espectre polític (tot i que ja sabem que l’amnèsia impera en aquestes latituds), es dedica a comparar-se mútuament amb episodis trists i lamentables de l’ història del país aconseguiran que una enorme quantitat de gent es decideixi per un dels aspectes que ara tant critiquen de l’antic règim. Aconseguiran que els ciutadans facin com ell i no es fiquin en política ni en vulguin saber res.

Flac favor a la Democràcia. Això amb ell no passava.