Recull d’enllaços 24: retalls de premsa i comentari d’actualitat

Avui encetaré un nou format per al recull d’enllaços. En primer lloc, els enllaços, avui, seran retalls que he anat recopilant durant aquesta setmana, dels diferents diaris en paper que he llegit. D’altra banda, i per mantenir un registre històric de què penso, també vull fer-me un petit recull i anàlisi de les coses que passen. Perquè l’autor d’aquest bloc, com tots els altres, parla d’ell mateix i del que pensa.

I avui toca parlar del que està passant amb Rússia. Tothom que ha interactuat amb mi durant prou temps sap què penso de Rússia, els russos i els eslaus en general: res bo ha vingut, ni vindrà, mai, de Rússia. Com a molt us puc comprar alguns autors i compositors, però revisant cas per cas i amb molta cura.

Per començar, a casa comprarem una llibreta. I a la llibreta hi apuntarem a qui surti en la defensa russa. I això inclou la manca moral de dir “no a l’OTAN” per justificar que Putin ha esbombat —literalment— el tauler de joc, i ha posat en risc l’estabilitat mundial. Qualsevol que aquests dies ha dit, diu o dirà que la responsabilitat és de l’OTAN, a casa és susceptible d’estar a sou dels interessos russos. Per tant, l’apuntarem en una llibreta per recordar-ho, i en cancel·larem tot tracte que no sigui vitalment necessari.

La mancança moral inclou, també, voler aturar els salvatges cantant molt fort “Imagine” a la plaça major. Perquè la Rússia putinista no són “els bàrbars”. Són els salvatges. I no ho dic jo, ho diu bastant gent que en sap molt més que jo. Al cap i a la fi, els bàrbars volien participar del joc i de l’imperi. Els salvatges, per contra, són els que no només no volen sortir de la selva, sinó que pretenen que tots hi tornem.

A l’altra banda dels immorals tenim tots aquells i aquelles que diuen que no «s’ha après res de dues grans guerres, i quina tristor tot plegat». Ells i elles són els que no han après que no es pot negociar amb dues menes de persones: bojos i borratxos. Les dues guerres mundials es van guanyar amb intel·ligència i força, què és el model d’Atena, què és l’única forma de guanyar als adoradors d’Ares. Als salvatges només se’ls pot guanyar si s’està disposat a anar un pas més endavant d’ells. I això no et converteix en salvatge.

I no és immoralitat ni covardia, sinó manca d’educació bàsica, maldar-se per totes les guerres, i plorar mentre et preguntes com és que la humanitat continua immersa en conflictes. Dic mancança d’educació bàsica, quan també pot ser dissociació de la realitat.

La humanitat implica conflicte o no és humanitat. Conflicte intern, que porta al conflicte extern. Veure’s implicats en conflictes és una merda, sí. Però cal tenir clar que no vivim a l’Edèn, i que l’Adamisme, junt amb tot allò que vingui de Rousseau –i de França, que s’ha demostrat amb la gran feina que va fer Macron parlant amb Putin–, és una ideologia antihumana i cal combatre-la amb tot. L’adamisme que pretén que els humans ens hem de portar bé entre tots per pebrots, és un dels fraus més grans als que ens enfrontem els humans.

Quan un gos sobrepassa els límits, se li pica suaument amb un diari als morros. I si un boig amenaça d’envair Ucraïna, la resposta correcta és situar tot l’exèrcit a la frontera Bielorrussa. No a 100 quilòmetres, directament a la barrera. I forçar que el dictador més antic d’Europa, Lukashenko —a qui en aquest bloc ja coneixem de fa anys—, prengui partit de veritat, i deixi d’amagar-se darrere del bully. I si cal, doncs s’entra a Bielorússia, i de pas es fa caure al feixista Lukashenko, que avui celebra un dels seus referèndums amb els quals modificarà la constitució per poder seguir dos mandats més al poder, i que s’aprovarà amb el 99,99% dels vots.

Dit això, us deixo amb els articles en paper que més em van cridar l’atenció la setmana passada. Que la que comença sigui tranquil·la, i si voleu ajudar, en comptes de cantar molt fort us podeu posar en contacte amb qualsevol de les associacions que estan intentant treure gent de la zona, i oferir-los una casa d’acollida. Que farà molta falta.

Recull d’articles (22)

Avui, el recull d’articles sembla un monogràfic de Medium.

Per tal que no m’acusin de monopoli, començaré amb Are you still there?, una reflexió de Nicholas Carr sobre una novetat que, a casa, hem experimentat.

China’s ‘Sharp Eyes’ Program Aims to Surveil 100% of Public Space. El panòptic total.

8 facts about Point Nemo. El lloc on s’estrellen els satèl•lits.

Apple and Google’s privacy changes are a huge benefit for the creator economy. A prlmera ullada sembla interessant. La llàstima és que qui escriu l’article parla de màrketing d’afiliats.

The New Era of Social Media Isn’t About Feeds. No només els “mitjans socials”, el que sigui el que vulgui dir això. Poques coses encara disposen de feeds fiables.

I per acabar, un article antic de Nicholas Carr sobre la sobreautomatització.

Recull d’articles (21)

Avui comença la segona època del Recull d’articles (o la tercera, no sé…).

Consent Theater, de Cory Doctorow, que ens explica la realitat de les diferents legislacions sobre GDPR i privacitat arreu d’Europa. Pista: no es compleix gairebé enlloc, i en podeu fer proves vosaltres mateixos.

Just because it sucks, does’nt mean it’s worth a tweet, de Douglas Rushkoff. A Medium. El model actual, en el que per qualsevol cosa que no ens agrada ho expliquem a tothom. És sostenible emocionalment?

If Facebook is building an Apple Watch killer, the only thing that’ll die is privacy, per The Macalope a MacWorld. Si ens queixem que Facebook recull massa dades amb les nostres activitats a la xarxa, que pot passar quan comenci a fabricar gadgets que monitoritzin les dades de salut?

Recull d’articles (18)

Mitjans de juny, jo encara dormo amb funda nòrdica i com que és diumenge, toca recull d’articles. Avui curt, perquè fa dies que no llegeixo coses a Internet i perquè tinc feina a casa. Som-hi.

  • Comencem amb la recuperació d’un article de Biel Figueras a Highway Magazine. A El mal de España en Biel ens deixa entreveure com van ser els darrers mesos de vida de Miguel de Unamuno a partir del 12 d’octubre de 1936, on s’enfrontà directament amb el bàndol colpista en general i amb Millán-Astray en particular. La figura del Rector de Salamanca és una mostra clara de l’apropiacionisme flagrant d’aquest país i que caldria recuperar de forma urgent.
  • En Jordi Graupera va fer una conferència cap allà finals de 2015. Fa pocs dies la va transcriure al seu blog. Hi va dir coses interessants que tornen a ser actualitat. Parlo del famós RUI, que ara crec que torna a canviar de nom i es diu Referèndum d’Autodeterminació…
  • Nicholas Carr és una persona a qui cal llegir. En petites dosis, però cal fer-ho. Avui us porto la llei de la Densitat Personal, o llei de Mondaguen, que parla de l’ample de banda personal. També podeu llegir algunes coses sobre els perills per al mercat laboral que comporta l’automatització… o que es pensava que portava allà pels anys 50 del segle XX. Ambdós interessants.
  • En Bernat Ruiz torna a dir coses que cal dir sobre el món editorial. Aquest cop sobre editorials petites, impressió a demanda, gestió d’estoc, micromecenatge i la Reforma de la cadena de valor del llibre. Fa anys pensava a muntar una editorial i/o una llibreria. Ara en torno a tenir ganes!
  • Jose Alcántara va anar al cine. Feia molt temps que no hi anava. I diu que trigarà bastant en tornar-hi. Llegiu, llegiu les raons que expliquen per què anar a una sala de cinema és una mala idea.

I fins aquí. Com sempre, a Twitter hi vaig posant més coses i també podeu consultar el repositori d’enllaços en cru (també un xic pobres darrerament) als bookmarks. Que tingueu un bon inici de setmana i, els que feu vacances, que les gaudiu tot el que pugueu i més, que jo faré el mateix.

Recull d’articles (número 16)

Avui, aniversari de la fatalment anomenada “Spanish Revolution” (pre-bonus auto promocionat), us presento el setzè recull de cosetes que he anat trobant aquí i allà per la xarxa. Espero que ho gaudiu i, a diferència de fa cinc anys, entengueu quelcom.

  • Brain Pickings, un descobriment atrapant –i existencialment perillós–, té un arxiu d’allò més atrapant i curiós. A Emerson on the Two Pillars of Friendship fan un comentari a l’anàlisi de l’amistat que feu Ralph Waldo Emerson. Deliciós.
  • A The New York Review of Books van fer un article llarg sobre David Hume. No només es comenten algunes de les seves obres, que he posat a la llista, sinó aspectes de la seva vida personal que comentaré, si no falla res, aquesta setmana.
  • Enric Vila fa dies que està en ratxa i ja ho deia diumenge passat. A La revolució convergent en tenim una nova mostra. No deixeu de llegir la resta d’articles d’aquesta setmana, en especial Pensar a Convergència i el de l’Anna Gabriel en què no parla d’ella. El primer paràgraf és sublim.
  • A can Samizdata parlaven fa dies sobre la des-ulsterització de l’Ulster. Penseu en quant fa que no hi ha noticies del nord d’Irlanda. Al text de l’article hi diuen una frase encantadora per explicar-ho: «Maybe the two sides stopped wanting incompatible things. Or to be accurate, one of them stopped caring so much and the other almost stopped caring at all.». Per pensar-hi, oi?
  • Tornant a El Nacional, Marc Pons feia un relat del brevíssim període de temps en que Catalunya fou independent. I ben poques coses han canviat –en el fons– des de 1641…
  • Boaz Vilallonga torna a parlar de l’arquetip del jueu a un article de l’Ara que fa, com ja han dit, una esmena a un dossier publicat pel mateix diari. L’heu de llegir, ja que explica la falsedat i la perversió de l’arquetip emprat a la premsa per definir la societat israeliana.
  • A El Objetivo –el que n’ha fet la traducció des de The Objective deu ser familiar directe de qui traduïa els títols de les pel·lícules– parlen sobre el paternalisme del populisme.
  • I per acabar, recuperem al musicòsof Dedéu explicant-nos qui són dos càrrecs arribats recuperats a diferents estructures de la mamella pública: Pilar Pifarré i Manuel Cruz I com a bola extra, Kids, que m’ha fet recordar a en Martí Llorens, el millor Mestre que he tingut.

Que tingueu un bon diumenge.

Recull d’articles, n. 11

Diumenge a la tarda. És el moment de mirar la pel·lícula, dormitar, fregar i netejar la casa –ai las…– o… publicar la onzena entrega del Recull d’enllaços. Aquesta setmana més curt del normal, que han sigut set dies de no parar gaire-res per casa. Recordeu que aquests son els que trobo més interessants, i que podeu trobar la resta, en cru, als marcadors.

  • De n’Enric Vila, avui dos. El primer d’avui mateix on ens fa el retrat del diputat Albano Dante-Fachín. I és un retrat prou diferent del que podem veure a Internet, on el diputat és un dels paladins de la Nova Política quan, en realitat, sembla més del mateix. Llegiu Dante Fachin, la ferida argentina. I el segon, L’art d’interpretar el passat i l’entreteixit entre història i política. D’aquí n’he extret una idea que desenvoluparé la setmana que comença.
  • Dijous parlava de la pretensió de coneixement i de com ens fa dir bajanades. El títol prové del discurs que Friederich Hayek feu en l’acceptació del Premi Nobel en Ciències Econòmiques. No us el perdeu, que té moltes coses interessants.
  • Canviar d’idea és una cosa que no es fa gaire sovint. Aquí deixo dos articles que en parlen. El primer, convidant-vos a fer-ho encara que sigui per fer quelcom diferent, i el segon mostrant alguns dels avantatges que comporta.
  • I per acabar, en Bernat Dedéu ens explica els motius de la vida. A diferència de la resposta secret de la vida, l’univers i tota la resta, el tema dels motius és, certament, diferent.

Que tingueu un bon final de diumenge, que jo marxo a escombrar…

Recull d’articles, nº 10

Al final ho he aconseguit. Una nova edició consecutiva del recull d’enllaços! Avui una mica més variat, ja que hi ha energia, terrorisme, criptografia i més coses. Com sempre, podeu mirar altres enllaços al repositori. Comencem amb l’esmorzar!

  • Al Newyorker hi acabo de llegir un article sobre croissants. Al principi m’ha semblat una masturbació mental important, però a mesura que s’avança, tot pren sentit. Al final es fa un al·legat sobre La Civilització que queda a plans quinquennals llum dels que es fan per aquí a la vora, no sé si m’enteneu…
  • En Manel Guerra féu un interessant article sobre transparència i open-data. Lluny del hype i la buidor que acompanya aquests temes, indica tres eines necessàries. La segona, en tinc pendent parlar-ne un dia d’aquests… Llegiu el que diu en Manel, que en sap.
  • En Jose Alcántara és un habitual d’aquesta casa. Aquest cop ens parla d’energia, canvi climàtic i com no perdre temps amb lluites estèrils.
  • Juan Ramón Rallo sobre el liberalisme a España. Ni lliberals en lo económico, ni lliberals en la bragueta. Això si, tots ells se n’omplen la boca.
  • A Escritos libertarios, de Camus, hi apareixia mencionada una carta que Simone Weil envià a George Bernanos. A la carta, Weil relata la seva visió de la realitat durant l’estada que feu al bàndol de la CNT-FAI durant la Guerra Civil espanyola: esfereïdora. Comença a partir de la pàgina 10.
  • Cory Doctorow fa un article molt interessant sobre les guerres de la criptografia. Aquests dies, l’FBI intenta forçar Apple a incloure una “porta del darrere” als seus aparells per tal que els agents de la llei la puguin fer servir. La cosa està en el fet que no només la podran fer servir ells. Ho trobeu massa paranoic? El paràgraf més important de l’article: «Cybersecurity isn’t just about protecting your location data and your private emails: it’s about making sure randos aren’t spying on your children through your baby monitor, or driving your car off the road, or killing you where you stand by wirelessly hacking your insulin pump – or stealing entire hospitals. If you’re not worried about this stuff, you’re not paying close enough attention». Ah, i també parla de vacunes i canvi climàtic… Darrerament aquest noi fa unes barreges… Però pareu atenció i llegiu. Llegiu!
  • Si us interessa el món dels conflictes armats i la seva evolució, Guerras Posmodernas és el vostre blog. Fa dies, en Jesús Pérez feia comentari de la pel·lícula The attacks of 26/11, sobre l’atac terrorista a Mumbai de 2008. Una altra al sac de “pendents”.
  • I per acabar, us deixo amb un recull de llegendes urbanes sobre Internet que, com deia en Dario Castañé, semblen extretes directament dels anys 90. Gaudiu-lo, que aquesta setmana potser en faig dissecció.

I fins al darrer moment n’he tingut un altre que mig mostrava un cas de plagi en una publicació en català, però que al final no afegiré per no aportar-me res de bo. Però entre aquests casos i el cunyadisme que ja hem vist, fa tot una mica d’angúnia… Però prou existencialisme barat. Que passeu un bon diumenge.

Recull d’enllaços nº8

Com que piano piano vai lontano (?), avui encetem la vuitena edició del Recull d’enllaços setmanal (¿), on comparteixo aquelles coses que trobo interessants, per alguna raó o una altra.

  • Per a qui només conegui la cançó, en Jordi Graupera explicava fa uns dies algunes històries del YMCA. Llàstima que no pugui entrar al YWCA, que també existeix…
  • L’ Esparver, el meu críptic favorit, ha tornat a escriure. A Espectres d’una societat bòrnia parla de Lo D’ADIF. Més aviat, de la part de la qual no s’en parla.
  • En un tuit d’aquells que poden passar desapercebuts, hi vaig trobar Una nueva religión. El nou ateisme s’està convertint en una religió exclusiva, i ja va bé que, fins i tot alguns ateus, ho comencin a veure.
  • En Bernat Dedéu comentava el tema del, diguem-li, Poema Del Cony. Ras i curt. Vaig riure molt i fort, i m’aixequí d’empeus per aplaudir.
  • I un que recupera l’esperit inicial d’aquest blog, que quan era jove parlava de coses d’Internet i tecnologia… En Jose Alcántara fa comentaris que fan pensar, i molt, sobre el futur de la xarxa i els problemes que venen de les, aparentment, bones intencions com la instauració del protocol HTTPS. Llegiu Google, HTTPS y la internet de los muertos, que va bé per saber com funciona tot això, quines implicacions comporta emprar un protocol o un altre i que posar la “S” al protocol no vol dir, per si mateix, estar més segurs.
  • En Josep Sala fa una ressenya sobre Un estiu a les trinxeres (Enric Vila). L’afegeixo a la llista perquè em va sobtar que, tal i com el llegeixo jo –i tot i ser certament crític amb l’escriptor–, l’article és un reconeixement a en Vila, que a Twitter ho va interpretar no del tot bé (ho il·lustrem amb el twit final d’una sèrie de J. Graupera).
  • I parlant d’Enric Vila, feu una descripció, que m’encanta, de Rivera i tot el que representa. L’analogia amb el ciment fraudulent és realment encertada. Si hi hagués afegit el concepte “aluminosi” ja seria de mocadorada. Resulta interessant, perquè ja es comencen a veure persones, que aplaudien el discurs Ciudatà, copsant la cara real d’aquests nois tan macos. Bé.
  • I per acabar, les paraules, un altre cop, d’en Dedéu, comentant la ridiculesa de morir atropellat per una bici, per molt que hom esperi que els grans personatges marxin de forma diferent que la resta de mortals.

I donant per acabada una setmana amb massa adeus, esperem que la que avui comença sigui un xic més alegre. Tranquil·la, si més no. Que tingueu un bon diumenge.

Recull d’articles (nº5)

Darrer recull d’enllaços de l’any, qui sap si potser també autonòmic… Avui més curt, però no ha sigut una setmana de llegir gaire coses, sinó d’augmentar el pool de pendents, amb uns feeds RSS que estan a punt de sobrepassar els 3500 articles pendents.

Som-hi.

  • Barcelona Ciudad de la Literatura, otro mamotreto innecesario de Bernat Ruiz. Un apunt sobre el darrer tinglado literari de Brasalona. Necessària lectura per a qualsevol persona, més encara si us interessa el món editorial.
  • Juan Rallo explicava fa dies, abans de les eleccions diumenge passat, per què no votava. Ara que ja ha passat el cicle electoral, va bé llegir-ho amb calma i carinyo.
  • Per als amants dels velers i la llibertat que, encara, aporta viure al mar, un article sobre nàutica llibertària. Presenta interrogants, per exemple el tema de la propietat i l’adaptació a una legalitat que des de sectors propers a l’anarquisme comunista se’ns ven com opaca, poc clara i dissenyada per despistar, però que al text, i al vídeo, es presenta com molt literal i rígida. Interrogants molt interessants per veure com es solucionaran. Val la pena llegir el text i veure el mini reportatge.
  • I un breu sobre l’estupidesa de les lleis de copyright que fan que s’hagi de retirar una foto a un producte de merchandising per infracció. El problema no és tant una llei absurda, sinó les “innovacions” tecnològiques que permeten la seva aplicació, com en el cas de l’exemple. Is copyright law really this stupid?

Tenia un parell més d’articles per compartir, però tracten de El Tema d’Actualitat d’avui, així que me’ls guardo per una altra ocasió, no sense una mica de tristor per haver-ho de fer així. De totes formes, estan als marcadors. Però aquests dies, l’actualitat em supera.

Que tingueu una bona setmana!

Recull d’articles (nº 4)

Després de 5 mesos, torno amb el Recull d’articles. Òbviament no serà un recull del darrer mig any, però si que hi ha articles de fa un parell de mesos, que és des de que vaig tornar a guardar-los. Com sempre, també podeu consultar els enllaços ‘en cru’ als marcadors.

  • The white man in that photo explica la història de Peter Norman, l’home blanc de la famosa foto del podi amb dos atletes negres aixecant el puny. Una història lamentablement trista.
  • Douglas Rushkoff parla de sèries, Netflix i l’aparell de vídeo, i com la tecnologia modifica el nostre gust per les històries que volem veure (i llegir…): How tech has dulled our taste for tall tales
  • Dospuntocerismo y futbol: l’amic José “Versvs” fa una nova relació entre la fi (per fi!) del Dos-punt-zerisme i les victòries del Real Madrid.
  • Sobre la cultura del esfuerzo en la Educación: auto-explicatiu. Una mica de crítica contra allò de “aprendre jugant”.
  • How Railroad History Shaped Internet History: els amants dels trens hi trobaran que tot i que el present intenti fer desaparèixer el ferrocarril ‘tradicional’, encara es fa servir la ‘lògica ferroviària’. Curiós? O no…
  • Juan Rallo explica els problemes de l’ analfabetisme financer, un analfabetisme que causa gran part dels problemes (i estafes) actuals. Un analfabetisme que caldria eradicar.
  • En Juan Luís Chulilla explica com la vivència real de tot va canviar la seva visió/percepció del conflicte arabo-israelí, mediat per una premsa espanyola al terreny que només es relaciona amb ella mateixa: Nostalgia del 98
  • The Secret Power of ‘Read It Later’ Apps, o com gestionar els fluxes i fonts d’informació i de lectura.
  • I per acabar, el meu reverenciat ‘Devil’s Kitchen”, on explica els problemes dels llibertaris (as in ‘classical libertarian’) en explicar el model: la superioritat intel·lectual. Espousing libertarianism