Sembla que hagi dormit poc, però quan consulto el rellotge en surten 8 hores. Deu ser que em descompto el dèficit d’ahir. Un te. I mentre s’escalfa l’aigua, jo em poso al sol per guanyar escalfor i poder moure’m. I envio un vídeo que vaig gravar al sopar d’ahir. Gent nova i paraules inspiradores. I felicitacions.
Hi ha moltes coses a fer i tot em fa mandra. Però quan la gana tiba, puntada als ous, que diu el refranyer asturià. Tot i això, la gana m’empeny a començar. Preparo el sobre i les paperetes. A qui votareu? Jo ni ho tinc clar ni m’importa gaire. Però ho poso tot dins el sobre i el tanco. Llest per marxar. Mirant la propaganda se m’acut un tema per escriure’n. Un dia d’aquests.
Em vesteixo i surto al carrer. A l’oficina de correus veig una altra noia que també prepara els sobres i les paperetes. I de cop entren 10 persones. A voltes em penso que sóc a El Show del Fuentes. No sé per què, però la majoria de cops que entro a qualsevol lloc amb poca gent, botiga, restaurant o el que sigui, en pocs minuts s’omple. Potser m’hauria de plantejar convertir això en un mode de vida…
Enllestit el tràmit –voteu al Partit Monàrquic Raticida. O a qui us doni la gana–, cap al súper, que no tinc sopar per avui. Pel camí em trobo l’exsogra amb el cotxe i li faig la broma de sempre: em faig l’atropellat. Mai falla. Riem i xerrem un moment, i prometo anar a veure l’exsogre, que estrena ronyó nou i fa més bona cara. També em trobo als de Conveniència. Joves, amb camisa lluent i texà cobaltí. Converses amb el President Mas. Estupendo tot.
Cap al súper i ràpid cap a casa, que el carrer està ple de gent estranya. Sortir de casa un dissabte no és gaire bona idea i vull fer una bona migdiada, perquè marxar de vacances és un trasbals. Hi ha moltes coses a fer. I poques ganes de tornar.
I ara... què? 